L’ANC recorda que no tot el que és legal resulta ètic o legítim

La nova configuració del secretariat nacional de l’ANC, sorgit de les eleccions telemàtiques tancades el divuit de maig passat, desperta engrescadores esperances de futur per la seva condició de pal de paller de la societat civil catalana, lideratge certament compartit amb Òmnium Cultural, amb molts membres que van patir lawfare per part de la cúpula judicial espanyola, amb presó durant anys com en el cas de l’expresident d’Òmnium i la invenció actual de noves causes obertes contra altres membres engegades amb la finalitat d’eludir tant com es pugui l’acompliment de la llei d’amnistia de propera aprovació.El secretariat que s’albira desperta noves esperances en la seva continuada lluita de molts anys remant a contracorrent per reconduir la situació, perquè els partits independentistes van aturar a tot córrer la proclamació de la tan esperada república catalana, malgrat la massiva i pacífica votació de la ciutadania. I recordem que l’única violència que hi va haver en el transcurs d’aquell acte democràtic la van practicar els cossos i forces de seguretat de l’Espanya que no es van estar d’exercir la repressió amb una brutalitat innecessària i gratuïta. Actuació que no ens en ve nou, ja que durant segles s’ha fet servir mantes vegades contra la nació catalana i els seus habitants. Tant se val si parlem d’estats democràtics, dictadures o de règims liderats per sàtrapes disfressats, ja que les seves respostes per evitar l’autodeterminació de nacions empresonades és sempre la mateixa, canviar lleis per eixamplar el cens i fer trampes “legals”: Canadà, Marroc, França, o declarar la guerra a nacions veïnes: Rússia.. Cal esperar, encara que no sigui una exigència estatutària, que en aquesta ocasió la nova Junta Directiva de l’ANC nomeni per ocupar la presidència la persona que ha aconseguit més vots per part dels militants de base, que no és altra que el Lluís Llach. Ostenta sobrats mèrits per la seva implicació de fa anys en l’objectiu d’aconseguir la independència i la república, a més de no haver blasmat cap improperi pels motius que van originar la seva sortida del Consell de la República, després que els dirigents de Junts decretessin la suspensió de l’Assemblea de Representants.També desitgem que en el desenvolupament de la presidència de l’ANC, el Lluís conreï molts encerts i iniciatives, i eviti propostes i decisions com les que van ser contestades o directament tombades per la militància durant el mandat de la presidenta anterior, objectiu que no és fàcil després de l’expansió a casa nostra de partits unionistes, de dreta i d’extrema dreta, mentre els partits independentistes han millorat poc o han perdut molt, fet que, sumat als centenars de milers de votants independentistes que s’han quedat a casa, ha ocasionat la pèrdua de la majoria d’escons independentistes al nostre Parlament.A la vista de les primeres votacions i debats del nou secretariat que ha d’elegir la presidència de l’ANC, vull fer un recordatori als antics dirigents i al col·lectiu d’electors: no tot el que arreu i també a l’ANC és legal pot resultar ètic o legítim.