Somrigui

Tres anys després de la pandèmia de la covid encara trobo persones que només havia conegut amb mascareta. I em sorprenen les seves rialles. Totes diferents. La manera en què riem ens defineix d’una manera molt important. I és una carta de presentació única i més en aquest món de crispació i d’individualisme. Somriure no implica felicitat, però anar amb el somriure als llavis pot ser una revolució enmig dels insults i la nostra petita contribució a fer el món més amable. I és gratis. Si vostè va a una consulta i es troba una infermera que li somriu estic segur que es relaxa, i si la metgessa que l’atén també ho fa, la possibilitat que vostè surti agraït i satisfet augmenta de forma exponencial. I segur que es trobarà millor. El mateix passa si es dirigeix a qualsevol punt d’atenció de l’administració. Si la persona que l’atén li somriu, el tràmit es fa més agradable, encara que sigui a Hisenda! Estic convençut que la satisfacció dels usuaris amb un servei està relacionat amb la capacitat de somriure dels treballadors que els atenen, i per tant aquells que no somriuen haurien de dedicar-se a altres tasques. Crec que tenint en compte que tothom pot fer-ho i que no calen estudis per a saber-ho fer, hauria de ser un requisit indispensable i exigible a tot treballador que vulgui estar de cara al públic. I probablement la retribució d’algú que ha d’estar exercitant contínuament els prop de 17 músculs necessaris per a somriure hauria d’estar en consonància amb la importància de la seva tasca. Però el més curiós és que per arrufar les celles i mostrar desaprovació o desgrat en calen prop de 43! Un somriure és una eina molt important i que compartim amb altres primats. Quan no utilitzàvem paraules, veure somriure algú que s’apropava ens transmetia calma i no l’identificàvem com enemic. Però a vegades no ens apeteix somriure. I és en aquells moments que també agraïm que sigui un altre el que ens miri rient. En els cursos de comunicació i relació amb el pacient que fem, sempre remarco que és molt important mirar el pacient els primers moments de la consulta i, si podem, somriure. D’aquesta manera establim una connexió, que s’ha demostrat que és beneficiosa tant per al pacient com per a nosaltres.