Objectius ambientals del segle XXI: salut humana i cel nocturn

El 1972 les Nacions Unides declaraven el 5 de juny com al Dia Mundial del Medi Ambient i aprovaven el seu Programa per al Medi Ambient (PNUMA), després de la publicació de l’informe Els límits del creixement, del professor Dennis L. Meadows. Dos anys abans el senador Gaylord Nelson impulsava grans manifestacions en diverses universitats dels EUA i aconseguien la declaració del Dia de la Terra, el 22 d’abril. La preocupació pel futur ambiental del planeta es feia oficial. També sorgiren moviments ecologistes d’urgència, contra la pesca massiva de balenes, amb Greenpeace, o de supervivència i protecció dels drets dels pobles indígenes, amb Survival.Una dècada abans, la publicació del llibre pioner de la biòloga Rachel Carson Primavera silenciosa (1962) demostrava per primera vegada amb evidències científiques el greu problema que els pesticides estaven causant als ocells i als insectes en algunes zones rurals dels Estats Units.Alguns analistes situen els inicis de l’ecologisme encara més enrere, a finals del segle XIX, en plena era industrial i ciutats que patien alts nivells de pol·lució, i consideren Henry David Thoreau (1817-1862) el primer ecologista, que va passar dos anys aïllat al bosc per demostrar la subsistència amb una “economia natural”, circular i no lineal, explicat en un llibre. Us sonen aquests conceptes? Encara podem tirar més enrere per trobar mesures que es poden considerar ecologistes: com la protecció dels boscos a Ur Mesopotàmia, cap al 2700 abans de Crist (aC), o els edictes de protecció dels animals de l’emperador Ashoka a l’Índia (256 aC), o la primera llei de protecció dels ocells, a l’illa de Farne l’any 676 de la nostra era.A Catalunya, als anys 70, amb el dictador encara signant sentències de mort, els moviments qualificats de revolucionaris que s’organitzaven a la frontera (principalment al Capcir) incloïen protestes de caràcter ecologista contra urbanitzacions projectades en racons naturals a les Alberes i al litoral. Amb la mort de Franco es van estendre arreu de Catalunya, com la popular lluita per defensar els últims aiguamolls de l’Empordà. El 1976 es creava Depana (Lliga en Defensa del Patrimoni Natural), on també hi havia el Joan Vàzquez, que l’any 1990 va fundar Ipcena (Institució de Ponent per a l’Estudi i la Conservació de l’Entorn Natural) a Lleida. Més tard un grup d’ornitòlegs posava en marxa Egrell (institució per a l’Estudi, la Gestió i la Recuperació dels Ecosistemes de Lleida), de caràcter més científic.Però fou el 1992 quan el moviment ecologista es va fer global, amb el popular discurs de Fidel Castro a la COP de Rio de Janeiro, en què advertia la humanitat dels perills de continuar contaminant els ecosistemes de la Terra. Es va arribar a la conclusió que no es pot protegir el medi ambient sense incloure l’ésser humà, i això implica també la lluita contra la pobresa. Després van venir altres cimeres amb més compromisos que no s’acaben de complir mai, però que, almenys, mantenen la protecció del medi ambient en les agendes polítiques mundials. El paradigma actual treballa en la línia que no es pot separar la salut humana de la salut del planeta, i amb la covid-19 es va demostrar la validesa d’aquesta hipòtesi. Recentment, la Fundació Starlight ha creat el Comitè de Biodiversitat i Salut Humana, que treballa en la recopilació de recerques científiques que demostren els greus impactes de l’excés del llum artificial sobre la biodiversitat i la salut humana, i la necessitat de protegir la biodiversitat també de nit. A Lleida hi estem implicats des dels territoris Starlight, com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o el Montsec. Ara creuem els dits perquè la protecció del cel nocturn esdevingui el número 18 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).