Un país per a joves

El jovent constitueix el nervi vital d’una societat, perquè la fa més dinàmica, creativa, pròspera i amb capacitat de projecció. No és només una qüestió de futur, com diu el tòpic, sinó d’un present millor, més prometedor i viu. La història es mou a través de l’impuls de les forces joves, més obertes a la dialèctica de la transformació i l’avenç social. Per això, els partits progressistes tenen el deure de fer de la joventut el seu subjecte preferent d’acció social i política. Tanmateix, hem viscut uns anys hostils que ens han allunyat de l’anhelada convergència amb la Unió Europea en matèria de polítiques de formació i treball per al jovent a causa de les retallades impulsades pels governs conservadors de Rajoy i Mas. Una tendència que el govern de coalició liderat pel president Pedro Sánchez ha començat a revertir de forma significativa. Només cal veure les últimes dades ofertes per Eurostat. Aquestes ens indiquen que Espanya ha reduït al mínim històric la quota de joves que ni estudien ni treballen. La proporció de persones de 15 a 29 anys en aquesta situació ha caigut en més de 10 punts des del 2013, arribant al 12,3%, el mateix percentatge de França i per sota d’Itàlia. La millora del mercat laboral, a través d’una reforma que ha reduït la temporalitat, i la baixada de la taxa d’abandonament escolar, que ha passat d’un 31,7% el 2008 a un 13,6% el 2023, han contribuït de forma decidida a dibuixar un horitzó d’esperança per als i les joves, que fa uns anys semblava quimèric. L’educació, la formació i l’ocupació juvenil són polítiques prioritàries per al govern d’Espanya. Així ho demostra l’increment substancial del pressupost destinat a educació, que ha passat dels 2.500 milions assignats per l’últim govern del PP, als més de 6.400 milions de l’Administració Sánchez. A la demarcació de Lleida, per exemple, més de 8.000 estudiants universitaris i no universitaris han rebut beques del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports durant l’últim curs, amb una inversió de 20 milions d’euros. A més, el Govern central vol augmentar aquesta partida per al curs vinent amb l’objectiu de garantir l’accés a una educació postobligatòria en condicions dignes i iguals, independentment de la renda, capacitats i lloc de residència de les famílies. Encara ens queda feina per fer tant per millorar les dades i arribar a la mitjana europea com per combatre el problema de l’accés a l’habitatge, avui una les fonts de desigualtat més greus i feridores sobretot per al jovent, i que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana ha afrontat amb lideratge i voluntat de coordinació amb les comunitats autònomes i ens locals, de qui depèn en bona part aquesta política. Tanmateix, el rècord d’afiliacions a la seguretat social així com l’increment de la quota de les dones al mercat laboral demostren també que el Govern progressista d’Espanya fa els deures, malgrat la complexitat política del moment, que obliga tots els seus actors a ser més responsables en l’esdevenidor de la nostra societat. Nosaltres ho tenim clar: volem que aquest sigui un país per a joves.