E=mc2

Avui començo amb la famosa fórmula de la relativitat d’Einstein. Una fórmula complexa que va ajudar a entendre molt el que ens envolta. Tot i això, l’explicació més planera que vaig trobar a aquesta fórmula ens la va fer el professor Reguart de física. Ell ens explicava que no durava igual una classe d’educació física que una de religió, ja que la percepció que tenim d’aquella estona, el temps en què ho compartim i el que n’esperem condicionen la percepció que teníem d’aquells 60 minuts. Tot és relatiu, i el temps, també. 22 anys després he trobat un altre exemple. En un dels concerts del Magnífic Fest d’aquest cap de setmana, ens vam trobar uns amics i coneguts de fa molt temps. Era com si no hagués passat el temps. Els llums, les cues, l’olor de tabac.. En un moment del concert em vaig adonar que ens tornàvem a trobar cantant a cor què vols cançons d’un grup que actuava quan érem adolescents. La gent que ens envoltava, en molts casos, era la mateixa. Mirades còmplices recordant el mateix concert d’una festa major passada. En aquell moment no havia passat el temps. Tornàvem a ser a mitjans de la primera dècada dels 2000. Quan es van tornar a obrir els llums, la realitat era una altra. Som més grans, més arrugats, amb més dolors musculars i a casa no ens esperen els pares, sinó els fills. Aquells minuts de concert van passar a una velocitat diferent de la nostra accelerada vida. I per un moment van donar la raó a la meva ment que molts cops em fa creure que tot just ahir vam arribar al segle XXI. No sé si a vostès els passa o no. Però jo segueixo convençut que els grups que van començar a tocar a principis dels 2000 són novells, que l’atemptat de les Torres Bessones va ser fa 4 o 5 anys, i que encara és aviat per fer un retrobament amb els companys de la facultat perquè vam acabar fa no res. El temps passa, sense pressa. Cada dia, són 24 hores, tant si volem com si no. Però com deia el professor, la intensitat amb la qual el vivim fa que passi ràpidament o lentament. Com que res passa perquè sí, estic convençut que aquest fet tampoc és innocent. I més enllà de ser conscients que ens fem grans, el temps, sabedor del seu avantatge, ens regala moments per gaudir d’aquesta velocitat i de la sort de poder-ho viure.