Sampedro

Suposo que recordaran aquell gener del 1998 en què les televisions van fer-se ressò de la mort de Ramon Sampedro. La seva imatge bevent d’un got amb cianur va ser famosa arreu, però, tot i això, fa un mes quan preguntava als alumnes si sabien qui era Sampedro, la majoria ho ignorava. Els alumnes el 2024 saben que des de fa 3 anys a Espanya ja és legal l’eutanàsia, però no saben qui era una persona que va ser fonamental per aconseguir-la. La famosa LORE (Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia) va entrar en vigor el juny del 2021 i ens equiparava a altres països europeus, una fita que posava fi a anys de pràctiques clandestines i irregulars i que permetia que les persones en determinades condicions puguessin escollir com i quan morir. Un exemple d’exercici de l’autonomia del pacient, que ara ja pot decidir fins i tot la mort. En la nostra mentalitat mèdica paternalista ens ha costat assumir que la beneficència no sempre cura i que ajudem un pacient que no tria entre la vida i la mort, sinó quina mort vol quan ja sap que serà propera i inevitable. I en contra del que molts pronosticaven, 3 anys després no ha suposat la mort indiscriminada de centenars de persones. De fet, a la falta de les dades oficials d’aquest any, en 3 anys poc més de 400 persones l’han sol·licitat i un 50% l’aconsegueixen. Molts moren durant un procediment garantista, en què hi ha diferents valoracions i informes. I ho fan amb el suport dels equips de PADES, que fan una feina fantàstica i mai prou agraïda. Perquè no són incompatibles. Les cures pal·liatives són fonamentals i s’han de garantir a tothom. Com que res passa perquè sí, el 2022 vam publicar una revisió en què vam veure que hi havia un símptoma refractari que era difícil d’abordar: el patiment existencial davant la mort imminent. A Catalunya moren unes 70.000 persones l’any, i des del 2021 entre 60 i 80 ho han fet gràcies a l’eutanàsia. No s’enganyin, la majoria no vol morir. Tothom s’agafa a la vida fins a l’últim moment. Però ningú vol patir. Per tant, deixem que els que volen evitar el patiment puguin exercir aquest dret. Felicitem-nos que el sistema públic ho pugui garantir, amb dignitat i sense cianur.