‘La Festa Major de Miquel Roig Nadal’

El passat 11 de juny, convidat per la família de l’artista, vaig tenir el goig d’intervenir en l’acte d’obertura de l’exposició La Festa Major de Miquel Roig Nadal (exposició de cartells. Lleida, 1947-1991), celebrat a la sala d’exposicions del Casino –antiga seu del Museu Morera– que l’acull.En les meves paraules i ara en aquest text escrit amb negre sobre blanc, vaig referir-me que tot plegat té un perquè, recordant quan el 8 de novembre del 2023 vaig assistir al Consell de Cultura de la Paeria en qualitat de president de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, entitat de la qual Miquel Roig va ser un dels primers socis quan fou fundada l’any 1963. Ell ens feu el nostre anagrama i pintà el magnífic mural de la capella del Peu del Romeu, dedicat a la llegenda dels Fanalets de Sant Jaume, on fins i tot pintà els seus cinc fills, il·luminant amb fanalets l’apòstol com també ho van fer els àngels perquè pogués treure’s la punxa que s’havia clavat al peu i que li impedia caminar, segons és tradició.Tornant a aquell Consell de Cultura, entre altres temes es va informar de la commemoració del Centenari del naixement de Jaume Magre, el primer regidor de Cultura de la democràcia. En aquest punt vaig intervenir per fer referència a un altre centenari que, juntament amb la seva família, creia que calia no oblidar i del qual la regidoria de Cultura havia de prendre nota: els cent anys del naixement del pintor Miquel Roig Nadal, nascut el 12 de novembre del 1923. Aquell mateix dia del seu centenari, vaig publicar un article titulat Cent anys del naixement d’un homenot de Lleida, en què exposava que era i és encara una bona ocasió per fer recordança d’aquest “homenot” de Lleida, encertada definició que l’escriptor Josep Pla atribuí a 60 personatges del seu temps, aplegats en la seva obra Semblances. Per a aquest escriptor, un “homenot” és un tipus singular, insòlit, una persona que s’ha significat en una o diverses activitats d’una manera remarcable. Homes que superaven, segons l’autor, el conformisme, la ignorància i el relativisme tan freqüents avui en dia. El mot se li escau a la perfecció a aquest “homenot” de Lleida que traspassà el 2008, i que va deixar una vasta empremta a la nostra ciutat, principalment pel que fa a l’expressió artística, en la seva faceta de pintor i il·lustrador, de la qual l’exposició del Casino és una bona mostra. També en altres àmbits, com la seva aportació a la història més humana i propera de Lleida, amb un reguitzell de llibres, recuperant la memòria ciutadana des de la seva militància d’arrelada i gens dissimulada lleidataneïtat. Títols com Xop-Bot, en què ens presenta la història d’aquesta lleidatana societat d’esbarjo i entreteniment cultural del s. XIX, desapareguda el 1938. Els renoms de Lleida, aplegant un miler de mots, motius, renoms, malnoms i pseudònims de Lleida i voltants, Cinquanta anys de galeries i sales d’art de Lleida o el Nadal a Lleida, corresponent al núm. 22 de la col·lecció La Banqueta, escrit a quatre mans per Miquel Roig i el seu bon amic i enyorat Enric Castells. Un llibre que vaig tenir l’honor de presentar el 20 de desembre del 1995 en un inoblidable acte celebrat a la sala del Casino, és a dir, damunt mateix d’on ara llueix l’exposició de cartells. També vaig fer memòria de com amb el seu amic Enric Castells van elaborar plegats l’any 1998 La Banqueta núm. 27, La Festa Major de Lleida, que recull els cartells de les festes i que donaria lloc a una exposició de programes i cartells de més d’un segle de festes a la sala Gòtika de l’IEI. Vint-i-sis anys després, tot commemorant el centenari del seu naixement, podem gaudir de l’exposició de la Festa Major del Miquel Roig Nadal, que jo qualificaria d’entranyable, bonica i, alhora, vistosa, i que ens parla potser d’una Lleida que ja no és i que enyorem, que ell va voler representar amb els seus excel·lents, exquisits i bells cartells; 30 en total des de l’any 1947 –que fou el primer– fins al 1991, dels quals 5 van ser premiats. En tots ells, amb molt de color i llum, no hi manquen els símbols entranyables de les festes de Lleida: els gegants, capgrossos, Lo Marraco, el ball de bastons, els heralds i signífers, les firetes o les pubilles, i gairebé sempre amb la Seu Vella com a símbol emblemàtic.Que no sigui aquest el primer i darrer acte del centenari del naixement de Miquel Roig que organitzi la Paeria o altres institucions. La Fira de Lleida també hauria de muntar una segona exposició amb els cartells de la Fira de Sant Miquel que el pintor va presentar al concurs que s’organitzava per triar el millor que l’havia d’anunciar, on deixà una bona empremta del seu art com a cartellista. Els pessebristes els recordarem per Nadal, recuperant un dels seus artístics pessebres que col·locava a l’aparador de Casa Roig, als porxos de Sant Joan. Caldria, tanmateix, organitzar un acte acadèmic per posar en valor la seva obra i la seva figura, alhora que esmenar l’oblit inexplicable de l’absència d’obra seva a les parets del nou Museu Morera. Mentrestant, encara sou a temps d’anar a veure l’exposició La Festa Major de Miquel Roig Nadal. No us la perdeu!