La finestra

En aquestes setmanes que compartim una estona cada dimarts, he intentat traslladar un missatge optimista a cada columna. Són més dels que m’esperava els que a vegades em paren per fer-me recomanacions i explicar-me anècdotes vinculades amb els meus comentaris setmanals. I em fa molta il·lusió. Ara que ja ens coneixem, crec que és el moment de compartir que no tot el que ens passa és positiu, evidentment. I que darrere del “Res passa perquè sí” no sempre hi ha coses bones o, almenys, menys bones del que creiem que ens mereixem. D’això va la vida, i en molts casos fer-se gran. Però que no sigui positiu no vol dir que no tingui una finalitat, encara que en el moment agut no ho puguem veure o ni tan sols imaginar. No és fàcil, però davant dels girs inesperats de guió, davant de decisions que no esperem o davant de males notícies, intento veure la lliçó que em pot aportar aquell fet. “Si em passa, deu ser per algun motiu”. No és una fórmula de consol ni de justificació del mal aliè. Però hi ha coses que ens passaran encara que no vulguem i que no podem controlar. En el meu cas he vist que fins i tot aquelles coses que semblaven muntanyes impossibles de superar han acabat aportant una lliçó que m’ha servit (a vegades petita, eh?). Hi ha una frase que sempre m’ha agradat molt, que quan Déu tanca una porta, obre una finestra. No hi ha millor exemple del que volia explicar en aquestes línies. Esperar una mica de llum quan sembla que tot és fosc. O si més no, intentar posar una mica de color en moments que es veu tot negre. I si no són creients, utilitzin el que considerin, sigui el karma o simplement el destí. D’això en parlarem un altre dia. Si ho prefereixen, quan pensin que allò que els ha passat és insuperable i que no ho podran pair, recordin que el Sol surt cada matí. Com un recordatori implacable de com en som de petits i que, a pesar de nosaltres, la Terra segueix rodant cada dia. La vida segueix el seu ritme per recordar-nos que fa milions d’anys que els humans tenen problemes, la majoria de vegades molt pitjors que els nostres. Ser optimista no vol dir ser il·lús, o creure que la nostra vida ha de ser de color rosa. És no deixar de buscar aquella finestra, per confirmar que el Sol ha tornat a sortir aquell matí.