La pau és una qüestió feminista
El 24 d’abril de 1915, 1.200 dones de 12 països enfrontats per la guerra es van reunir a la Haia amb l’objectiu d’aturar la Primera Guerra Mundial. Intentaven formar un mecanisme de mediació que hi posés fi.Així va néixer la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, la més gran i antiga organització pacifista del món. El Congrés va adoptar 20 resolucions, propostes de pau i mediació, i les condicions per l’assoliment d’una pau permanent: el respecte a la nacionalitat, el no reconeixement del dret de conquesta, polítiques exteriors sotmeses a control democràtic, resolució de les disputes futures per mitjà de l’arbitratge i la conciliació i no a les armes, entre d’altres. Certament, tot un veritable programa revolucionari per a la construcció d’una política internacional garant de pau i justícia. Des d’aleshores, grups de dones de tots els països, amb un moviment feminista i antimilitarista cada dia més potent i organitzat, s’han sumat als esforços d’aquestes pioneres per reivindicar el dret a participar en la presa de decisions relacionades amb qualsevol aspecte vinculat a la pau i la seguretat.Les dones hem inspirat i dirigit múltiples experiències de pau arreu del món. Ara mateix, mentre uns estan destruint Palestina, existeixen nombrosos grups de dones palestines i israelianes que treballen juntes en favor de la pau: Women Wage Peace, Bat Shalom, Women United for Peace, The Jerusalem Link, etc. Tots aquests col·lectius tenen objectius comuns i llaços internacionals, manifesten el rebuig a totes les formes de guerra i violència, i la creació de llaços de solidaritat entre totes les dones per damunt de les fronteres i divisions estatals, nacionals, etc., i defensen una política de pau basada en la condemna del militarisme i el poder patriarcal, local i global, i el vincle indissoluble que existeix entre el feminisme i l’antimilitarisme.Tenim una llarga experiència en els processos de diàleg i negociació. Hem estat capaces de liderar i desbloquejar les negociacions de pau més difícils i complexes, com en el cas d’Irlanda del Nord, de Vietnam, de Sri Lanka, etc. Tanmateix, com explica Ana Villellas, hi ha hagut i hi ha una manca d’esforç deliberada per a integrar-nos en els processos de pau formals. Nosaltres defensem que, com que els processos de pau estan tan imbuïts pel gènere com els conflictes armats, les dones hi hem de ser incloses i la perspectiva de gènere ha de guiar-los. Som veus autoritzades que, tant en temps de pau com en temps de guerra, hem patit i estem patint la violència extrema dels pretesos defensors arreu del planeta. Les nostres propostes de pau trenquen de soca-rel el règim de guerra global al qual ens aboquen els estats competint entre si, amb excuses de seguretat per ennoblir les seves matances i fer irremeiable la barbàrie. No és que les dones siguem pacífiques per naturalesa; és que hem apostat per la vida de les persones i del planeta. Perquè sabem que la violència, el militarisme i el patriarcat que sustenten aquest capitalisme voraç no porten ni a la pau ni a la llibertat sinó a la destrucció i a la mort. Sabem que l’economia de guerra és extremadament poderosa i que la seva seguretat armada es basa en la por, la desigualtat, les injustícies i l’explotació del planeta i de les persones. Per això treballem per desarmar les ments i les polítiques, creant ponts i no murs entre les persones i els pobles perquè sabem que la nostra seguretat és la de la defensa dels drets humans.
