Bonista!

T’etziben si no acceptes la lògica de la por i el racisme.Els dolentistes estan guanyant. A cada procés electoral es va veient, en els resultats i en els relats que s’imposen. Els migrants no són persones, són perills. Perquè poden ser islamistes, poden ser irregulars, poden ser delinqüents, poden ser multireincidents, poden ser violents. Tant hi fa que la majoria siguin treballadors i treballadores, sovint en feines poc pagades que la majoria de nosaltres no volem fer, com anar a collir, recollir escombraries o treballar a l’abocador, netejar pisos, cuidar padrins i padrines.. Tant hi fa que amb la majoria hi convisquem sense problemes; que els seus fills i filles vagin al mateix col·legi i juguin al mateix equip de futbol que els nostres fills i filles, que parlin el mateix català que els nostres. 

Els immigrants són un perill. I si per alguna cosa et negues a parlar de menes i de migrants en la mateixa frase en què parles d’inseguretat, ets una bonista que no coneix la realitat i no afronta els problemes. Perquè és clar, és evident, és indiscutible, que els migrants són un perill en potència. I que la seguretat depèn que ens atrevim a dir-ho i no en deixem entrar tants i els expulsem quan comenten delictes. El boc expiatori perfecte.No importa que els fluxos migratoris depenguin més de les situacions de pobresa, guerra o sequeres en els països d’origen que no pas de com d’alts siguin els murs de les nostres fronteres. No importa que la inseguretat tingui a veure amb el retrocés de la igualtat, la paràlisi de l’ascensor social i l’esfondrament de les classes mitjanes i de la cohesió social. Provocats per un capitalisme en crisi que acumula riquesa en la punta de la piràmide mentre es desentén dels problemes de la majoria; que renuncia als principis de redistribució de la riquesa que havien format part del consens de liberals, democratacristians i socialdemòcrates.La justícia social és aberrant, diuen els dolentistes. I triomfen!La solidaritat, la tolerància, el diàleg.. són coses d’inútils bonistes que no resolen els problemes, diuen. I es queden tan amples!Obviant que quan renunciem a la solidaritat, el diàleg, la tolerància, ens queda l’egoisme, l’enfrontament, la discriminació. I això mai no ha arreglat els problemes, al contrari. La història ens ensenya com avança la guerra, la por, la repressió, la fam, quan guanyen els dolents!

El dolentisme imposa el relat. Creix sobre les limitacions i errors en les polítiques de cooperació internacional, de cohesió social, de distribució de la riquesa. Té molts mitjans per fer-ho. Diners i tecnologia per amplificar el discurs de la por i de les receptes simplistes que apunten a un col·lectiu, sempre un col·lectiu feble, per assenyalar-lo com el problema i poder oferir solucions màgiques que canalitzin la ràbia i les pors sense tocar privilegis. Ja l’hem vist aquest truc, massa cops a la història.El dolentisme avança electoralment i en el discurs públic. Aprofitant i fomentant l’abstenció. A les urnes i en el debat públic. I és que es fa molt pesat afrontar converses cada cop més plenes d’insults, d’arguments basats en falsedats, d’intercanvis que no valoren el coneixement –totes les opinions valen, ja pots ser terraplanista! Converses en què la bondat és un defecte i l’odi passa inadvertit. 

Es fa pesat, i trist. Personalment ho visc en alguns debats del Ple o en tertúlies a mitjans, en converses amb entitats de la ciutat, on el dolentisme va guanyant terreny. Per això, sí, sí que ens hem de posar en mode polaritzador, ja em podeu dir bonista. M’ho prendré com un elogi!