Cal posar ordre

Per molt que hi hagi qui pretengui amagar la realitat, la realitat sempre aflora. Per molt que hi hagi qui pretengui ajornar els debats, els debats cal afrontar-los. Per molt que hi hagi qui pretengui acovardir-nos perquè deixem de molestar, no ho aconseguiran.A Lleida, l’autoproclamat progressisme d’esquerres, socialista o nacionalista, segons la meua opinió, només ha portat decadència, ruïna, malestar, inseguretat i decepció. A més a més, assenyalen el díscol quan opinem diferent del que els convé o quan ens apartem del que defineixen políticament correcte. Sembla que per poder opinar cal demanar permís a l’establishment. Això sí, sempre juguen a guanyar la partida dominant el dissident. Per exemple, el mateix partit del govern municipal s’atreveix a escriure una carta criticant les meues propostes i a difondre el seu dogma a les meues pròpies xarxes socials per ridiculitzar-me. A això es dedica el govern municipal, a inspeccionar-me en comptes de gestionar?, viuen més pendents de les nostres propostes que de la seues pròpies?, el seu tarannà consisteix a atacar-me més que a defensar i explicar el seu projecte?, de què tenen por?, motiu? Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar. Se’ls acaba la festa i ho sabem. Com més ens critiquen, ens doneu més suport els veïns anònims al carrer.El meu adversari polític no són els socialistes, ni tan sols l’esquerra ilerdenca. Porteu dècades, per no de dir que tota una vida, governant la ciutat i mireu com l’esteu deixant. Passegeu un diumenge pel carrer Major i reflexioneu. Les vostres propostes, a Lleida, estan agonitzant i estan més que amortitzades. Ho sap tothom. Per molts plans que dibuixeu, per molts arbres que planteu, per molts carrils bici que construïu i per moltes zones blaves i de baixes emissions que ens imposeu, ja no dona més de si. Ja no podeu esprémer més els lleidatans. Els veïns no estan per a debats ideològics d’esquerres o dretes, sinó que els veïns demanen auxili, exigeixen solucions i propostes d’ordre. Cal posar ordre a Lleida!Els lleidatants no em voteu per ser la crossa de l’establishment local o submís a les polítiques continuistes perquè continuïn vivint bé els de sempre en perjudici de la resta. Em voteu per alçar la veu, al meu estil propi, per defensar-vos de l’incivisme, la inseguretat, la decadència i el descontrol que s’ha apoderat dels nostres carrers i barris. Els que sempre ens governen no s’atreveixen a agafar el timó com cal, però us asseguro que a mi no em tremolarà el pols per garantir la seguretat ciutadana.Vam esdevenir el segon projecte municipalista més votat perquè molts el van veure, d’altres el veuen i encara que alguns ho pensen no s’atreveixen a manifestar-ho, però acabaran per votar-nos, perquè, encara que ideològicament no sigui afins el seu vot el nostre projecte, s’ha convertit en una qüestió d’extrema necessitat per poder recuperar Lleida.La meua opinió val més que la d’una altra persona? La resposta és no. Però la d’una altra persona val més que la meua? Tampoc. Llibertat d’expressió sempre, amb respecte als altres i a la dignitat de les persones.Però no utilitzem la llibertat d’expressió com a límit per opinar i afrontar amb sensatesa i “seny” la realitat del dia a dia. Lleida no és d’extrems ni volem conviure amb els extrems, però necessitem gestors valents que defensem el que és nostre.Vaig dir, dic i diré que poso els interessos de Lleida per sobre dels ideològics i els partidistes. És la meua manera de ser i servir Lleida i els nostres veïns. Per això dic sempre el que penso. Així, amb la nostra campanya “Firma pel teu barri. Firma per posar fi a la degradació dels nostres barris”, demostrem que només ens importa la teua seguretat, la teua llibertat, els teus drets. Hem recollit més de 1.200 firmes en tan sols vint-i-cinc dies i en continuarem recollint moltes més gràcies a la marea veïnal que ens acompanya.Podrà opinar-se que agradem més o menys, però xafem carrer i treballem al servei de la ciutadania els 365 dies de l’any, les vint-i-quatre hores. Amb projecte i identitat pròpia. I sense complexos, manifesto que el veritablement important és mantenir la seguretat i l’ordre als nostres carrers, limitar els ajuts municipals als delinqüents i incívics reincidents, siguin qui siguin, i exigir defensar i adaptar-se als nostres costums i tradicions per parts dels qui venen a viure a la nostra ciutat. I a tots els que abusen i fan un ús pervers del sistema, insisteixo, siguin qui siguin, cal donar-los una resposta ferma i contundent. Aquesta és la Lleida Implicada que defenso.