La veu del camp ve de lluny i serà escoltada

Després d’un hivern mogudet i que l’honorable president convoqués eleccions arran que el Parlament no aprovés els pressupostos presentats pel Govern, hem tingut una primavera entretinguda amb la commemoració dels cinquanta anys del sindicat agrari degà a Catalunya, Unió de Pagesos. Vam organitzar tres actes a Lleida. Un d’aquests va ser un debat monogràfic sobre la pagesia amb tots els caps de llista per Lleida que es presentaven al Parlament per a les eleccions del 12 de maig. Durant dues hores, els polítics representants de les nostres comarques van parlar, debatre i aportar iniciatives per solucionar tots els problemes que tenim al sector. I és que aquest aporta el 18% del PIB a la nostra societat. El sector agroalimentari és el sector productiu més important de Catalunya i les comarques de la Plana de Lleida fan la meitat de la feina de tot el país justament. És a dir, som importants i molt rellevants, deixeu-nos de complexos, ens hem de fer valer. Aquest país no sols han de ser Seat i indústries grans. L’agricultura i la ramaderia aporta molt més al nostre estimat país. També amb les reunions que hem tingut bilateralment amb els partits ERC, Junts i PSC, els hem traslladat les nostres reivindicacions. Per millorar les condicions de treball de la pagesia, ara cal, entre altres qüestions, ser eficients en la gestió de la fauna, modificar la Llei de la cadena alimentària i simplificar-nos la càrrega burocràtica. Els hem remarcat que, com a representants de les nostres comarques, facin pinya amb nosaltres a l’hora de defensar les polítiques que ens afectin. Sabem qui és el guanyador de les eleccions, falta saber qui serà el president. Veurem el discurs del presidenciable. Esperem que tot allò que hem guanyat durant la campanya electoral, és a dir, que es parlés del nostre sector, s’hi vegi reflectit. Que ens recordi que fa unes setmanes, els nostres representant agraris vam poder traslladar als diputats les nostres reivindicacions. A veure si queda alguna d’aquelles paraules i ressona ben fort dins l’hemicicle parlamentari i aquestes es converteixen en lleis per protegir la pagesia. Estic il·lusionat, penso que hi haurà un abans i un després de part de tots els grups parlamentaris vers les polítiques agràries i que la veu del camp català ha estat escoltada i posada damunt la taula. Tot gràcies a les lluites que provenen de molts braços i moltes veus, d’ençà que el novembre de 1974, a la clandestinitat, es va fundar Unió de Pagesos.