A l’alcalde Josep (de ca l’) Huguet i Herbera

Sovint, allò que escrivim d’algú que ens ha deixat dista substancialment d’allò que ens ha reportat des del punt de vista humà. El text ens permet glossar el que hom ha fet en la vida i la ment allò que ens ha fet sentir. Aquest passat dimarts ens deixava el Josep (de ca l’) Huguet. I ho escric d’aquesta manera perquè l’alcalde Josep Huguet havia estat abans, per a mi, el Josep de ca l’Huguet, cosí del meu avi matern i part de l’arbre familiar que tan sovint ha omplert les converses de sobretaula de casa. Del Josep de ca l’Huguet sempre en vaig admirar el coratge de viatjar i viure a Alemanya de jove, juntament amb altres companys agramuntins. Allò que avui veiem com un fet normal en el seu moment devia ser com fer un salt al buit, a la recerca de noves maneres d’entendre el món.Del Josep Huguet alcalde n’hem de recordar els seus orígens, en unes primeres eleccions democràtiques en les quals tot estava per fer i tot era possible, i també tots els anys posteriors de governança, amb ampli suport a les urnes, durant els quals Agramunt aconseguí dotar-se dels serveis bàsics i essencials per esdevenir una societat cohesionada. Seria injust llistar els projectes realitzats durant els seus mandats perquè de ben segur ens en deixaríem molts i no sempre el més rellevant és el que acaba fent més servei públic. Però als ulls d’un jove esportista arrelat a la vila, la construcció del pavelló esportiu fou un abans i un després en la pràctica de l’esport i en la cohesió social dels i les joves del municipi. I als ulls d’un alcalde novell amb l’ambició de situar Agramunt al mapa d’una Catalunya globalitzada, la seva determinació a impulsar l’Espai Guinovart a l’antic mercat municipal fou essencial per solcar els nostres orígens a través de l’art, en uns temps en què no era gens fàcil entendre aquesta aposta de futur.Hi ha persones que sense parlar gaire transmeten molt, i el Josep n’era una. Dels meus anys d’alcalde i dels posteriors en recordo el seu posat sobri, amb la seva breu rialla però alhora amb una complicitat que em donava seguretat en allò que ens havíem proposat fer com a equip de govern. Li admirava la capacitat d’entendre cada moment i cada decisió des de la seva experiència com a alcalde, sense caure en el tòpic de donar consells pel fet d’haver-ho estat abans. Els darrers anys em van retornar el Josep de ca l’Huguet. El parent, que en diem a Ponent, qui m’agradava saludar pel respecte que li tenia i pels vincles familiars que m’hi unien. Sempre envoltat dels seus, probablement recuperant aquell temps que la política et manlleva. I amb la seva partença, ens queda el seu llegat i la seva contribució a la nostra vila. Però en el meu cas, el llegat que em queda és el d’haver teixit una complicitat difícil de mesurar però fàcil de recordar per sempre. Allà on siguis, una abraçada, Josep.