Tenen els joves dret al futur?

Al món de la política, sempre que venen eleccions, parlem dels joves. I en aquell moment pensem mesures per abordar el malestar social que pateixen. Però moltes vegades oblidem el dia a dia de com estan i què volen. En aquest escenari, cal que ens fem dos preguntes: per què els joves són més reaccionaris i com és possible que els joves “passin de tot”. Procurarem respondre-les.Darrerament, sentim arreu que el jovent és cada vegada més conservador i amb posicions més nacional-espanyolistes. I que, aquest fenomen de canvi, és per culpa de l’extrema dreta, que comunica millor, que parla diferent que les esquerres i que arriba a través dels mòbils. I a la vegada, des d’una mirada d’incredulitat absoluta, les persones no tan joves es pregunten com és possible que el jovent sigui cada vegada més conservador que fa uns anys. Què està fallant, com a societat, perquè els joves vegin la conquesta de drets com quelcom innocu o, fins i tot, negatiu per si mateix? És a dir, perquè aquests joves reaccionaris estan lliurant una dura batalla contra el progrés, contra la conquesta de drets i llibertats, i l’estan guanyant. La realitat ens ensenya que la ideologia pot no tenir relació amb la biologia o amb l’edat. I que la ideologia, i això l’extrema dreta ho ha entès molt bé, és fruit de l’educació i la cultura. I mentre les esquerres i l’independentisme ens esbatussem sobre com aplicar allò que vam dir que faríem, les dretes s’han focalitzat en un missatge clar i senzill al més pur estil d’altres moments històrics que sembla que no hagin ni tan sols estudiat.Però, com sabem tots, encara que alguns ho vulguin reduir només a votar cada quatre anys, la política és molt més que el joc del mercat de la democràcia (per això l’abstenció del jovent cada cop és més alta i més crònica). Pol Guasch, poeta i escriptor, en un dels seus últims articles, reconeixia que molts joves havien decidit no participar d’aquest joc perquè volen protegir-se de les decepcions de la política institucional. La política és molt més que això. No hi ha dia que passi que no pensem instintivament que els joves no participen, que passen de tot, que no s’involucren. És fals. Colles de cultura popular, caus, esplais, clubs esportius, el moviment ecologista o feminista: el jovent es mou. Cal que comencem a dir-nos que el jovent sí que pren partit per la seua ciutat i pels seus interessos. El que passa és que no ho fan en espais copats per persones que no comprenen res o menystenen el seu malestar.Problemes de salut mentals derivats de la pandèmia, problemes de trastorns de la conducta alimentària, problemes greus per poder-se emancipar –cap altra generació anterior ha estat tant pobre treballant– i problemes per garantir drets que semblava que no es tornarien a posar en dubte. Cal posar fil a l’agulla per resoldre’ls.I com ho podem fer? Cal que garantim el dret a la vida, a l’habitatge digne, a l’educació de qualitat, a la cultura propera, a un planeta sostenible, a no tenir por per ser qui som, i a la salut mental. I des de Lleida hi podem fer molt: volem que el jovent de la nostra ciutat pugui créixer acadèmicament i professionalment aquí i també pugui arrelar-se aquí. Cal que reivindiquem que els joves tenen tot el dret del món a poder gaudir d’un oci que actualment Lleida no ofereix. Cal garantir que puguin viure a Lleida amb les majors facilitats possibles. Perquè la millor manera de fer que els joves confiïn en la política és justament governar pel jovent i amb el jovent, i transformar la realitat de les seues vides. Davant de l’onada reaccionària que pretén repartir privilegis entre uns pocs, calen polítiques per garantir els drets de tots els i les joves. Cal treballar per desencallar els seus problemes i escoltar les seues inquietuds. Per tot això, des d’Esquerra Republicana i el Jovent Republicà seguirem treballant perquè els joves puguin guanyar-se el dret a tenir futur, com a síntesi de totes les seues reivindicacions. Que el seu futur no sigui pitjor que el dels seus antecessors. I perquè només des de l’organització, més enllà del joc de la democràcia, seran capaços de ser protagonistes del canvi que viuran. Perquè una ciutat que no escolta i no entén els seus joves, és una ciutat sense futur.