Gelats

Per fi ja ha arribat la calor d’estiu. I en aquestes setmanes que ens queden per davant, si l’actualitat ens ho permet, els parlaré dels regals de l’estiu. Dels que fan que tothom esperi aquestes setmanes amb delit, a pesar que per gaudir-los haguem de resistir els 40 graus a l’ombra tan característics de la plana de Lleida (però millor els nostres 40 graus que els 30 graus humits de Barcelona). Per a mi el primer són els gelats. Que bons que són. I no sé per quina raó no tenen el mateix sabor a l’hivern que a l’estiu. Ara que hi ha vacances escolars i els temps es relaxen és habitual que a casa les meves filles sempre vulguin un gelat. Els és igual el sabor, i també si és de gel, de tall o una taronja tropical. Aconseguir menjar un gelat de postres després de dinar és una petita victòria que de tant en tant els concedim. I ja de passada també aprofitem nosaltres per unir-nos-hi. No hi ha criatura que no es resisteixi a menjar un gelat. De fet, si un nen rebutja un gelat, probablement està malalt. Primer, érem bastant estrictes amb el consum de gelats, perquè havent-hi una pediatra a casa els hàbits alimentaris estan molt vigilats. Fins que un dia vaig llegir un post del neuropsicòleg Álvaro Bilbao on explicava que un pediatre, Alastair McAlpine, va fer un estudi en nens en situació pal·liativa i els preguntava què creien ells que feia que la vida valgués la pena. Cap nen va mencionar els videojocs, ni els mòbils… Tots els nens van respondre que una de les coses que feien que la vida tingués sentit, eren els gelats a l’estiu. Quina cosa tan senzilla. I que fàcil de complaure. Què farà que els gelats tinguin aquest poder? Probablement no és tant el gelat en si, sinó el que hi va associat: les vacances, la diversió, el temps amb amics i passar més estona amb els pares. L’equació de la felicitat perfecta per als nens. I com res passa perquè sí, probablement per això ara de grans tampoc ens resistim a un gelat. Com un record d’aquella infància feliç i despreocupada, que bé podria ser l’estiu de la vida. Així que, recordin, si poden, facin un gelat. Hi ha moltes opcions saludables, i tampoc cal menjar-ne cada dia, que potser aleshores deixa de tenir gràcia, però concedim-nos aquest regal, que l’estiu també s’acaba.