El Santuari de Sant Ramon

A primers de juny, la colla dels Amics del Bacallà, de Lleida (associació cultural i gastronòmica), vam anar fins al monestir de Sant Ramon, anomenat també “l’Escorial de la Segarra”, no pas per la seva semblança amb el monestir de Madrid que porta aquest nom, sinó per la grandesa de llurs dimensions, i el contrast amb el territori, l’eixut territori de la Segarra, format per un seguit de turons i camps de conreu, algunes masies i petits pobles, que sobta tothom qui el veu.És sabut que el monestir (o Santuari, o les dues coses alhora, atès que el trobem anomenat d’una manera i de l’altra), està dedicat a Sant Ramon Nonat, a qui podem anomenar precursor del naixement amb cesària, malgrat que hi ha notícies que a l’antiga Roma es practicava aquesta intervenció si la mare moria durant el part, com li va passar a la mare del sant, quan, anant de viatge, transitava pel poble del Portell, i un parent seu, de la nissaga dels Folch de Cardona, amb la daga que portava, va obrir el ventre de la difunta traient el nadó. D’aquest fet en tenim constància per la inscripció, una mica contradictòria, posada en la llinda de la casa on va tenir lloc (després transformada en capella), on diu: “Ací és nat Sant Ramon Nonat.” La singularitat del naixement de Sant Ramon Nonat ha fet que sigui advocat d’embarassades i parteres. Però si la naixença del sant és de llegenda, també ho són els fets que van seguir a la seva mort, per tal de determinar el lloc de l’enterrament, puix havia portat una vida de predicació i de santedat, i s’ho disputaven els pobles de Cardona, on va morir, i del Portell, on va nàixer. Conten que van acordar enterrar el sant al lloc on s’aturés una mula cega sobre la qual van posar el cadàver. I, l’animal, passant de llarg pel Portell, en arribar al lloc on avui hi ha el santuari, després de donar tres toms a la capella de Sant Nicolau on acudia el sant quan feia de pastor, cau esgotada pel viatge i mor de cansament.Així doncs, la combinació de l’atzar i de la providència, determinaren, la ubicació del monestir/santuari, edificat per l’odre mercedari, a la qual pertanyia el sant, i que ha servit, i serveix encara, de noviciat, i que és lloc de peregrinacions i de romeries, tant de dones que demanen intercessió pel seu embaràs, com de la gent de la comarca que té gran devoció pel sant, i així ho podem comprovar pels exvots que, des del segle XVII, es guarden al monestir, cobrint les quatre parets d’una gran sala, on podem contemplar aquests retaulons o rajoles que, amb certa ingenuïtat, però amb fe i sinceritat, expressen l’agraïment al sant per l’ajuda rebuda en moments de dificultat, malaltia i angoixa.En altres dependències, també s’apleguen com exvots xumets, pitets i vestits de nadons, al costat de reproduccions d’òrgan corporals guarits gràcies a la intervenció del sant.El conjunt arquitectònic del Monestir està format per l’església barroca, amb columnes salomòniques a la portada, d’una sola nau, amb una gran cúpula al creuer, i un retaule, reconstruït després de la guerra civil; el claustre, també gran, de 35 x 35 metres, emmarcat per 28 columnes cilíndriques d’una sola peça, sota de la qual hi ha una cisterna, i les dependències dedicades al noviciat que, actualment, aplega onze nois de diverses nacionalitats, dedicats a l’estudi i a la formació, un dels quals, vestit amb l’hàbit mercedari, ens va fer de guia durant la visita, amb molta amabilitat.A banda dels exvots, el monestir conserva cantorals amb les inicials bellament adornades, i una col·lecció de diorames, recreant Nadal en diversos indrets del Pirineu, fàcilment identificables.D’alguna manera vam fer el camí seguit a peu per Josep Maria Espinàs l’any 1962, i explicat després en un llibre, però en sentit contrari, atès que nosaltres vam anar de Sant Ramon a Torà, i amb autobús.