Fa 20 anys que tinc 20 anys

Quan llegiran aquestes línies tot just farà 2 dies que he arribat als 40 anys. I els diré que, si jo he arribat als 40 anys, vostès també s’han fet grans amb mi! Em sembla increïble. Com diria Serrat, porto 20 anys complint 20 anys, perquè tot just sembla que fos ahir que celebrava l’arribada dels 25! Quan era regidor de Joventut sempre em deien que la joventut ja no acabava amb els 30, sinó amb els 40. I ho veia llunyà, i veia els senyors i senyores de 40 anys com persones grans amb les quals pensava que tenia poc en comú. I ara em trobo en la frontera cap a la.. maduresa? I seré jo qui serà vist com aquella persona gran. Encara que jo em segueixi veient igual perquè diuen que aquells que treballem amb persones joves sempre mantenim un esperit juvenil. I a urgències, de gent jove, per sort, n’hi ha molta. Abans, els 40 era una edat que marcava un punt d’inflexió important en la vida, i ara es diu que els 40 són els nous 30. Ja els ho explicaré quan en faci 50, com ha estat aquesta dècada. La veritat és que de la dècada dels trenta no puc tenir cap queixa, ans al contrari. I diuen que quan el temps passa de pressa és perquè vius la vida amb intensitat. M’agafaré a això com a consol. Quin remei! Aquests dies que parlàvem dels plaers de l’estiu, la veritat és que complir anys a l’estiu també és un petit plaer. Pots celebrar-ho mentre estàs de vacances, sigui a la platja o a la piscina. La celebració es pot fer a l’aire lliure i generalment el temps acompanya. Però, quan som petits, tenir l’aniversari a l’estiu era una mica avorrit perquè la majoria d’amics eren fora, i no tenies la celebració a l’escola, com la resta de nens. A tots aquells nens que fan el seu aniversari a l’estiu, penseu que quan sereu grans les vostres festes d’aniversari podran anar acompanyades de revetlles, llumetes penjades i un bon gelat o dos. No soc una persona de gaires celebracions per l’aniversari, malgrat que no hi ha ningú com la Pilar per organitzar festes i esdeveniments. Buscant el costat optimista, quan arriben aquests dies, penso en aquells que no tenen la sort de celebrar-ho. I dono gràcies per poder seguir aquí un any més. Així que, com diu la cançó, vull i vull i vull cantar, ara que encara tinc veu, qui sap si podré demà?