SEGRE

JORDI CURCÓ

Sant Jaume dels fanalets, 60 anys

President de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes

Sant Jaume dels fanalets, 60 anys

Sant Jaume dels fanalets, 60 anys - JORDI CURCÓ

Creat:

Actualitzat:

Lleida reviurà aquest vespre de la vigília de Sant Jaume, una de les festes més populars i estimades, la Romeria dels Fanalets, en què desenes d’infants amb els seus pares i familiars acompanyaran la imatge de Sant Jaume dels Fanalets, que durant tot l’any reposa a la petita capella del Peu del Romeu. La talla és una de més singulars obres de l’escultor Jaume Gort (Montoliu de Lleida, 1919-Lleida 1966); alhora que també la més coneguda, juntament amb la popular Somereta de la confraria de Pardinyes. Fou el 18 d’abril del 1964 quan la junta de l’Agrupació, que feia solament dos anys que s’havia fundat, presidida aleshores per Josep Antoni Tarragó i amb Mn. Jaume Bertran com a consiliari, acordaren encomanar a l’escultor la realització d’una imatge de Sant Jaume que fes memòria permanent als lleidatans de l’antiga i popular llegenda que explica com l’apòstol, al seu pas per la nostra ciutat, va clavar-se una punxa al peu i que uns àngels van baixar del cel il·luminant amb fanalets la fosca nit, auxiliant l’apòstol perquè pogués treure’s la punxa i així continuar el seu camí apostòlic.Els pessebristes, encapçalats pel consiliari Mn. Jaume Bertran, que era un bon amic de l’escultor, van anar a veure l’artista al seu taller per encomanar-li el projecte i explicar-li que la nova imatge sortiria a partir d’aquell any a la Romeria dels Fanalets, però que hauria de romandre durant l’any a la capella del Peu del Romeu, seu social de l’entitat, on la llegenda diu que l’apòstol es clavà la punxa al peu. Gort va fer diversos esbossos dibuixats en paper que lliurà al cap de pocs dies a la Junta per la seva aprovació, però els hi retornaren tots. Segons sembla, l’escultor, un xic contrariat, va arribar a dir que aquell encàrrec era de difícil solució i fins i tot li va passar pel cap abandonar el projecte. Finalment, el 14 de maig d’aquell any la junta acordà per unanimitat aprovar definitivament el darrer projecte i el pressupost de 20.000 pessetes. Per poder fer front a la despesa, l’Agrupació va fer arribar una carta a tots els lleidatans que portaven el nom de l’apòstol, que eren aleshores 1.375 jaumes, jaimes o santiagos.La flamant imatge va ser beneïda a la rambla de Ferran davant l’església del Carme pel consiliari Mn. Jaume Bertran el 24 de juliol del 1964, envoltada per una multitud de lleidatans –molts d’ells infants– que esperaven la sortida de la Romeria. La talla va ser molt ben rebuda per tothom i elogiada pel magnífic treball fet per l’escultor, que havia sabut compaginar a la perfecció els dos usos de la imatge. Gort havia executat una obra d’acord amb el seu marcat estil, qualificat de modernitat serena. Com a curiositat cal dir que l’escultor quan es disposava a fer la talla, va anar a buscar com a model un jove alt i prim, amb barba d’apòstol. Qui millor que el fill del seu estimat mestre de taller de pintura de la Llar de Sant Josep, Josep García. I així fou com el pintor Manel García Sarramona (Lleida 1943-2001) va fer de model de Sant Jaume.Seixanta anys després, per celebrar aquest aniversari i donar-li la dignitat que es mereix i posar-la encara més en valor, la talla ha estat restaurada per Lluís Capdevila i José A. Ferrer, respectant al màxim la policromia original feta pel mateix Gort. Sant Jaume, restaurat i d’aniversari, lluirà avui com mai a la Romeria dels Fanalets, engrandint encara més la nostra Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking