Hem perdut un milió.. i?

On ha anat a parar? L’ha trobat algú? O s’ha quedat assegut a casa sense fer brot, mentre els veïns de dalt i de baix mai se’n perden una i voten sempre pels interessos dels veïns de més enllà? I és que els uns d’aquí, a les últimes, han perdut 550.000 paperetes, i els altres, 375.000, i així ja en portem unes quantes. I diguem-ho clar, la solució màgica es fa esperar i els de l’embat que no arriba també han caigut del cavall i, oh, anatema!, ara reclamen i ho pacten tot amb Madrid. Recordem que quan els altres ja fa temps que des de la presó demanaven els indults, l’amnistia i el finançament.. ni cas. I quan més tard ho van començar a demanar els uns, ho van utilitzar com a argument de crítica dels altres. Estic d’acord que sempre s’ha de mantenir la dignitat i els principis, però l’espoli, en lloc d’aturar-se, s’incrementa, mentre els nostres amics i parents regalen als de més enllà balons d’oxigen i un munt d’impostos recaptats o devastats a casa nostra. Quant al finançament especial i posar en marxa l’oficina de recaptació de tots els impostos a Catalunya, que ja estava prevista a l’Estatut, la ultradreta, la dreta, els de Compromís i barons del PSOE s’esquincen les vestidures i diuen que els finançaments especials són injustos i anticonstitucionals. I això ho proclamen quan l’Estat n’està farcit, de finançaments especials i favoritismes: País Basc, Comunitat foral de Navarra, Régimen Económico Especial de las Canarias (REF), Règim Especial de les Illes Balears, Régimen Económico y Financiero de Ceuta y Melilla, Capitalitat de Madrid, finançament de moltes autonomies com la governada per aquell que ho critica tot de Catalunya, el Sr. García Page, que de fa quaranta anys reben molt més del que recapten. I aquest drenatge s’està convertint en immoral per indefinit i exagerat –recordem que Europa no té cap regió “rica” que pateixi el decalatge entre el percentatge que aporta i el que rep, com és el cas de Catalunya–. Pel que es veu, el PP no se’n recorda que al programa electoral del 2012 constava un finançament singular per Catalunya; i sobre el concert econòmic, el seu actual president l’any 2016 va manifestar que se’n podia parlar i estudiar-ho. I en tot aquest guirigall només cal afegir que l’última revisió del model de finançament de les comunitats de règim comú és del 2009 amb un pegat del 2014, i per això sobrepassa els cinc anys de caducitat del Consejo General del Poder Judicial.Últimes notícies: Catalunya menys 43, Madrid més 183...I en aquest estat d’aquest Estat hem de continuar? Fins quan?PS: Quan observem la dignitat de l’Ernest Maragall en refusar el carnet d’ERC per l’afer dels cartells, demanem a la resta de militants que no marxin del partit per poder dir que no a la directiva quan consulti segons quins acords i amb qui. És una llàstima que un dels pocs partits que no tenen casos de corrupció econòmica també tingui directives “B” que portin a terme accions indignes i immorals de falsa bandera, tema del qual malauradament no tenen l’exclusiva.