Aranés

Aguesta dimenjada vam a hestejar ua naua Corsa Aran per sa lengua, e ja ne van 30 edicions. Ei un acte reivindicatiu entà conscienciar ara poblacion der emplec der aranés en toti es encastres dera societat, ei eth nòste signe d’identitat.Er aranés ei ua varianta dera lengua occitana pròpria dera Val d’Aran, lengua oficiau en territòri atau coma tanben ena rèsta de Catalunya e compartís era cooficialitat damb eth catalan e eth castelhan. Aran ei un petit país plaçat entre Catalonha, Aragon e França. Compdar tamb un multilingüisme sociau a de perméter qu’er aranés predomine sus es autes lengües.Es cambis patits en Aran pr’amor dera dubertura deth tunèl e eth desvolopament toristic, an provocat era arribada de migrants dera rèsta der estat espanhòu e tanben de d’auti païsi, causa qu’a amendrit es usi linguistics des aranesi. Era diuersitat de parlants de lengües diferentes ei ua hònt de riquesa e enes relacions sociaus que se produsissen, faciliten era manèra d’expressar-se, mès s’aurie d’arténher qu’er aranés sigue eth ligason entre eres e d’integracion, sentiment d’apertie a un grop. Ei evident qu’era lengua jògue un papèr plan important ena societat, a trauès d’era es persones promoiguem era istòria, era cultura, eth patrimòni o era memòria d’ua comunautat. Era lengua amasse, daurís pòrtes!! Ath delà de tot açò, non i aurà futur tara lengua s’es joeni non la hèn a servir ena vida vidanta. S’a de sociabilizar entà veir eth besonh de tier-la. Enes hilats sociaus i a d’auer cabuda e de cada còp mès, tà que des der exterior deth territòri aranés se dongue a conéisher. Èm en un punt que non auamçam, ath contrari vam tà darrèr, parlem-la!