Ets del 23 o del 30?

Seguim amb aquestes setmanes de calor, i avui voldria parlar d’un fet que també és sinònim d’estiu i de festa. La celebració dels Sants o Santes. Si bé és cert que el dia de l’onomàstica se celebra a la resta d’Espanya, crec que aquí a Catalunya li donem un caire molt més festiu i una intensitat diferent. De fet, hi ha moltes persones que no són religioses, però que el dia del seu Sant, Verge o Mare de Déu, consideren que és una data per celebrar. A mi m’agrada celebrar el dia del meu Sant, i recordar a Sant Josep Oriol, que era de Barcelona i feia de mossèn i de metge de pobres. I és que res passa perquè sí, i sempre es diu que el nom de la persona que portem, ens pot marcar cert caràcter o actituds. Qui sap si serà veritat o no? A vegades descobreixes històries i vivències ben curioses de les persones a qui devem el nom. Quasi totes tràgiques. Com deia al principi, tot i que cada dia de l’any n’hi ha més d’un, a l’estiu se’n concentren molts, de molt populars i que generalment van acompanyats de revetlles i de festa. L’estiu comença oficialment amb la revetlla de Sant Joan, continua amb Sant Pere i Sant Pau, i després tenim la Mare de Déu del Carme que genera molta festa i processons marítimes (potser els francesos s’han inspirat en elles per a la seva inauguració dels jocs olímpics). Continuem amb Sant Jaume i la romeria dels fanalets a Lleida i després, les Cristines, Magdes, Martes, Joaquim, Anna, Ignasi, Àngels, Llorenç.. per arribar al 15 d’agost i amb el nom de Maria, la majoria de pobles celebren les seves festes Majors. Imagino que més enllà del nom, organitzades per a celebrar que s’acabava la temporada fruitera. Per acabar amb Santa Rosa (que té fins i tot dos opcions, els que ho celebren el 23 o el 30, segons siguin més o menys moderns) i Sant Ramon que posa fi als 2 mesos estivals. Desconec el procediment i com es decideix quan se celebren aquests dies. Si més no, és curiós que durant aquests dos mesos cada dia hi hagi Sants més populars. Què farà que encara conservem aquest caràcter festiu quan cada cop hi ha menys noms religiosos? La meva padrina sempre preferia celebrar el Sant que el seu aniversari, ja que aquell dia ningú li preguntava quants anys feia. Ja veuen, cadascú té el seu motiu.