Treballar al Tercer Sector Social per necessitat o amb un propòsit?
vocal de la Junta Directiva d’ASPID
El tercer sector, format per les entitats no lucratives i les empreses socials, juga un paper crucial per fer una societat més equitativa. Tot i així, aquestes organitzacions s’enfronten a un repte important com és el de retenir el talent humà. Aquest repte és rellevant en el context de l’economia social i solidària, on la missió, la visió, els valors o el propòsit són claus per a la seva existència.Treballar amb uns valors és sovint la raó per la qual moltes persones s’incorporen a les entitats del sector social. La voluntat de contribuir a una causa justa socialment, la cerca de transparència i un bon ambient de treball són atractius força potents. Una motivació intrínseca que es veu sovint enfrontada amb una realitat no tan idíl·lica, com són els salaris baixos i la temporalitat dels projectes que generen estrès laboral.Aquesta situació planteja un desafiament important, que ens ha de fer pensar en la manera de com podem compensar les mancances salarials i d’estabilitat per mantenir i atraure talent en el sector social.És per això que crec que una primera mesura per les entitats del Tercer Sector és oferir beneficis no monetaris que millorin la qualitat de vida dels seus treballadors, com flexibilitat horària per ajudar a conciliar la vida personal i professional o més formació contínua dels treballadors, per millorar les seves competències i, en conseqüència, fer-los sentir valorats i amb perspectives de creixement dins de l’organització. També penso que a les organitzacions els caldrà establir uns Plans de Carrera, consistents a dissenyar trajectòries professionals clares dins de les entitats, per tal d’oferir-los perspectives de futur i reduir la sensació d’inseguretat laboral o d’impossibilitat d’ascens en l’organigrama.No vull oblidar-me del fet de poder oferir salaris justos. Tot i ser plenament conscient que les limitacions pressupostàries amb les quals treballen les Organitzacions del Tercer Sector són reals, també tinc el convenciment que és essencial que les entitats facin un esforç per oferir salaris competitius dins de les seves possibilitats. Això pot incloure la recerca de finançament addicional, la col·laboració amb altres entitats per a projectes conjunts o la gestió de serveis que generin valor afegit.En definitiva, la retenció del talent és un repte clau que les organitzacions del tercer sector han de afrontar per garantir la seva sostenibilitat i el seu impacte social. Han de tenir clar que invertir en el capital humà és una inversió en el futur d’aquestes entitats, per a la construcció d’una societat més justa i equitativa.El sentit o propòsit que les entitats donen al treball és una de les forces més poderoses per retenir el talent al Tercer Sector. Els treballadors i treballadores en aquest entorn ho fan sovint per vocació i per un profund compromís amb la justícia social. Treballar per necessitat o treballar amb un propòsit no són opcions excloents. Al Tercer Sector és possible combinar una motivació intrínseca forta, amb mesures que millorin la qualitat de vida laboral. Compensar els baixos salaris i la inestabilitat requereix creativitat, però també un compromís ferm amb els valors de l’economia social. En darrer terme, la clau per fidelitzar el talent rau en la capacitat que tinguin les organitzacions socials per oferir un entorn de treball que respongui a les noves prioritats de les persones treballadores, però sense perdre de vista la seva missió transformadora.