El meu Francesc Mestre

El 28 de juny del 2023 va morir a Barcelona víctima de les conseqüències d’un malaurat accident domèstic Francesc Mestre i Bas, una personalitat ben coneguda per alguns col·leccionistes lleidatans d’art. Algú que va ajudar a conformar col·leccions, bàsicament de gravats i dibuixos, amb una especialització en artistes del segle XX.

Des de 1970, va dirigir diverses galeries d’art a Barcelona, com ara la Sala Adrià i la galeria René Metras. Després d’alguns anys en aquesta galeria, va treballar als fons d’inversió d’art de Banca Catalana, a la sala Vayreda i, a la galeria Àmbit.El 2001, finalment com a marxant independent, va obrir la seva pròpia galeria, Francesc Mestre Art especialitzada en paper, dibuix i gravat, així com en la recuperació de mestres del dibuix de la tradició catalana. També fou el marxant d’artistes del nivell de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d’altres.Amb motiu del desè aniversari de la galeria, l’any 2011, l’historiador de l’art Francesc Fontbona va escriure: “Francesc Mestre, el galerista, té una llarga trajectòria lligada a l’art contemporani, a través de les galeries que els anys 60 i 70 varen tenir molt pes en el desvetllament d’una nova sensibilitat artística en el nostre país, com l’Adrià o la René Metras. Aleshores, però, el seu nom només era en la ment dels habituals d’aquestes sales d’art o del món de les galeries barcelonines. Aquest historial n’ha fet un gran coneixedor no sols de l’art català del segle XX en l’aspecte estètic, sinó de les seves implicacions sociològiques, i naturalment de les vivències molt directes de fets i actituds que ajudarien a conèixer i interpretar l’evolució del món artístic nostre des de la postguerra, i per això si algun dia es decidís a escriure el seu llibre […] ens oferiria un document magnífic, no d’anècdota, sinó –com diria Eugeni d’Ors– de categoria.” Francesc Mestre ha estat mestre de la iniciació de molts en el món de l’art, mestre d’alguns en la iniciació i perseverança en el col·leccionisme (entre els quals em compto), i mestre per a tots en l’accés a la bellesa. La seva dilatada carrera com a galerista va permetre que s’entrecreuessin al llarg de la seva vida gents d’horitzons diversos. Aquestes pàgines viscudes per ell li vaig demanar mantes vegades que fossin transcrites al paper (com també ho demanava en Francesc Fontbona), però no ens va fer cas, i ara ja no serà possible. Si ho hagués fet, tindríem una guia imprescindible del qui, el quan i el com de l’art contemporani català. No ens en vàrem sortir, tot i que ha deixat escrits esparsos, que seria adient recopilar. De tota manera, ell va aconseguir que per a molts entrar en una galeria d’art no fos un acte d’heroïcitat o de desafiament ni signe de ruïna imminent.. Que no és poc!

Voldria, però, afegir algunes connotacions personals a aquesta descripció. Feia quasi vint anys que el coneixia, i m’havia ajudat molt a anar construint la col·lecció de gravats que vaig teixint. El seu consell sempre oportú, les seves “temptacions” quasi permanents, el seu tracte noucentista, i una manera de fer que t’acomboiava són molt responsables del col·leccionista que s’ha anat formant en l’ampli món del gravat.Si no hagués conegut el senyor Mestre seria menys il·lustrat i menys feliç. Per tant, li dec il·lustració, gaudi i felicitat. El senyor Mestre em va ajudar, com a tants, en la recerca de la bellesa, de la bellesa estètica i ètica. Era fascinant conversar amb ell sobre les coses més diverses, però, sempre de manera estimulant, assossegada i amb suc i bruc.

En les converses unia l’activitat de difusió artística amb l’activitat comercial, perquè era un mestre de la seducció al voltant d’una obra, d’un artista o d’un període; intentava establir sinergies entre els diversos agents del món de l’art; i procurava conèixer a fons la col·lecció de cadascú per a ajudar a completar-la amb un afinat criteri estètic i històric.Era afable, culte, educat, generós i fidel. La família, l’amor per l’art i per la divulgació de l’art, Catalunya, la feina ben feta, el galerisme, el Barça i els amics, eren els seus punts cardinals i les seves passions. Eren els temes que sortien una i altra vegada en les converses. Somniava, com tants, una Catalunya de gent culta, rica, lliure, neta, desvetllada i feliç. El senyor Mestre fou un mestre, d’art i de vida, per a molts. Fou també el meu mestre en la il·lustració en la bellesa, a tornar o donar el nom a cada cosa, i a fer eficaç l’equació que uneix ètica i estètica. Gràcies li siguin donades.