Una societat que pateix: un pla de salut mental juvenil
Portaveu d’Esquerra Republicana a la Paeria
AMb motiu del dia internacional de la Joventut, aquest passat dilluns totes les institucions es van fer seu el lema de l’ONU per aquest 2024: “Des dels Clicks al Progrés: camins digitals juvenils per al desenvolupament sostenible.” L’actual Youth Generation –els natius digitals– han nascut i viscut amb els clics, les pantalles, les apps, l’iot i la IA.. i estan convençuts que cal incorporar la tecnologia per fer realitat totes les transformacions socials, polítiques i econòmiques que requereixen els reptes de futur i, especialment, la principal transformació rau no només en l’aplicació de la tecnologia per fer més accessible, transparent, democràtic qualsevol canvi, sinó en un nou paradigma en la governança o en la presa de decisions: basades en les dades –una multiplicitat de dades i factors connectats– i les evidències. En aquests camins digitals cap a un futur millor, un dels principals reptes que tenim i que reivindiquen els joves és el dret a una salut plena, en la concepció eugenèsica del terme: “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties” (OMS, 1946). En la societat actual, els problemes de salut –especialment els de la salut mental, però no només aquests– deriven sobretot de les desigualtats socials, les diferències injustes i evitables que es donen per raó de gènere, ètnia, edat, territori i, sobretot, de classe. Els factors socials, l’estil de vida, els factors ambientals són determinants en l’estat de salut de la nostra societat i dels nostres joves. Vivim en una societat que pateix, pateix per poder arribar a final de mes, pateix per mantenir l’estabilitat en un lloc de treball, pateix per poder superar l’exigència de competitivitat en tot allò que es fa, pateix l’aïllament i la soledat en un món que no gestiona bé la hiperconnectivitat, pateix d’excessos, pateix d’absències i pateix de la gestió del poc temps de qualitat que hauríem de destinar a la companyia i la pau. Pateix perquè ningú cuida ni dona respir els qui cuiden sempre els qui més pateixen. La salut mental, segons l’OMS, és un estat de benestar, en el qual la persona és conscient de les seves pròpies capacitats i pot afrontar les tensions de la vida, pot treballar de forma productiva i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat. I la mateixa OMS afirma que una de cada quatre persones viurà un trastorn mental al llarg de la seva vida. Com ja hem dit, existeix tot un seguit de factors que poden incidir en la seva aparició: condicions personals i socials, factors ambientals com l’estrès, alteracions químiques o estructurals en el cervell, la predisposició genètica, el consum de drogues, els traumatismes cerebrals, les malalties orgàniques… i alguns d’ells, des de les institucions i especialment des de les ciutats, hem de fer tot el possible per posar-hi les eines i les solucions. El municipalisme ens dona camp d’acció per capgirar aquesta situació a través dels recursos, la pedagogia i la prevenció. Per aquest motiu, des d’ERC Lleida, a proposta del Jovent Republicà, proposem elaborar un Pla Municipal de Salut Mental Juvenil, com ho han fet d’altres ciutats com Barcelona (https://ja.cat/salutmentalbcn), que inclogui una anàlisi de l’estat de salut mental a la ciutat de Lleida i unes línies d’actuació i un pla d’acció, calendaritzat, amb pressupost i compromisos.. potser així, més enllà de la creació d’enèsimes taules, jornades i comissionats com ens té acostumat aquest govern, prioritzarem els drets de les persones, en aquest cas, el de la salut mental dels lleidatans i lleidatanes i, potser sí, més enllà dels grans anuncis i grandiloqüències contribuirem a tenir una ciutat i uns ciutadans amb major benestar i major felicitat, que és a què aspirem com a governants. Que l’ansietat, l’enveja, la vergonya, l’avorriment, la ràbia, el fàstic, la por, l’alegria i la tristesa.. ens permetin com la Riley –la protagonista de la pel·lícula d’animació Del Revés 2, la més taquillera d’aquest estiu– identificar les emocions, aprendre’n i posar les eines per créixer comunitàriament. I d’alguna manera superar el malestar individual en un benestar col·lectiu. Implicar-nos en una societat saludable i feliç.