Tenim un nou Govern

Ara tot just comença i encara no podem valorar les seves accions. Com tot govern, té dret a 100 dies de gràcia i a un període de definició de les seves prioritats d’actuació.El desequilibri territorial, demogràfic, econòmic i social és un dels reptes més importants que pateix Catalunya des de fa molt de temps. Reconeixent que és un problema multifactorial i de difícil solució, voldríem fer algunes reflexions, basades en les experiències recents, que puguin ajudar en les futures actuacions en aquest àmbit.El Govern sortint va posar la problemàtica dels desequilibris territorials sobre la taula i va emprendre una sèrie d’iniciatives per intentar redreçar els aspectes més punyents. Així, des de la Vicepresidència, es va posar en marxa una proposta legislativa encaminada a donar més suport als petits pobles rurals, la majoria situats en espais naturals, i es volia elaborar fins i tot un pla estratègic al respecte. El Departament de Territori va presentar la seva iniciativa legal, amb una previsió i pla estratègic inclosos, per donar suport als municipis de muntanya, majoritàriament rurals i de baixa densitat, i situats en espais naturals. Per la seva banda, el Departament d’Acció Climàtica, des del seu vessant de Medi Ambient, va continuar a última hora el tràmit per desenvolupar l’Agència de la Natura, que també tindria el seu pla d’acció i que se centraria sobretot en zones d’espais naturals, és a dir, en àrees rurals, majoritàriament en mans privades. Des de l’àmbit agrícola, es va establir la comissió de l’agenda rural, encaminada a fer propostes sobre el desenvolupament rural territorial.Moltes iniciatives provinents de diferents departaments amb bones intencions, però que no van sobrepassar l’etapa de definició de plans i la creació de nous organismes. Moltes iniciatives poc coordinades que, si es tiraven endavant totes elles, donarien peu a un laberint administratiu difícil d’implementar i, en el futur, de gestionar.Per tant, al nou Govern li demanem una voluntat ferma per solucionar els desequilibris i mancances del nostre país i que aquesta problemàtica ocupi un lloc prioritari dins les seves accions. Cal fer-ho amb coordinació interna, evitant la duplicitat de propostes i amb un diàleg real amb les parts afectades: municipis, propietaris i població en general. Cal evitar la complexitat burocràtica, la creació de nous organismes quan ja n’hi ha molts d’existents que, en la seva actual configuració, complicaran prou la gestió diària, els exercicis formals de participació de dubtosa eficàcia i, sobretot, cal proposar accions realistes que resultin eficaces i no morin dins la teranyina administrativa. Caldria saber aprofitar la digitalització i la innovació tecnològica en tots els seus aspectes per obtenir resultats significatius en la solució dels desequilibris territorials. En definitiva, que abordi amb valentia els problemes reals amb propostes que no els compliquin més. Que arribi a la població un missatge tan simple com que els humans necessitem menjar i que som molts, i que per això fa falta gent que produeixi aliments en volums i garanties sanitàries i ecològiques suficients, evitant plantejaments bucòlics. Les persones dedicades a aquest ofici han de guanyar-se la vida i tenir un estat del benestar equiparable al de la resta de ciutadans.