Dret de separació i valor de l’empresa familiar

A les societats civils es té dret de separació en tot moment (CC art 400, CCC art 552,10), però a les societats mercantils (SL, SA) només hi ha dret de separació en els casos previstos per la llei (modificació de l’objecte social, de l’obligació de prestacions accessòries, del règim de transmissions.. no repartiment de beneficis) i els estatuts socials. És important tenir en compte que les causes i mecanismes previstos al protocol familiar només obliguen els que els han signat, i els estatuts a tothom.És recomanable que les empreses familiars tinguin establert un mecanisme de sortida dels socis; com a vàlvula de seguretat, perquè hi ha poques coses pitjors que un soci a disgust (és oportú recordar que les minories també tenen importants drets). L’empresa familiar no pot ser una gàbia daurada de la qual algú vol sortir i no pot fer-ho. Els motius poden ser molts, i vàlids: necessitats econòmiques, altres projectes, diferències estratègiques, evitar conflictes familiars a la generació actual o continuadora, entre d’altres. En més d’una ocasió els motius manifestats i reals no coincideixen.En establir el dret de separació cal que aquest sigui just pel que se’n va (mai sabem a quin costat de la taula estarem nosaltres o els nostres hereus) i viable per l’empresa. No és el mateix que se separi el 2% que el 42%; no és el mateix haver de pagar dos-cents mil euros que vint milions; no és el mateix pagar al comptat que a terminis. S’ha de preveure el risc d’arrossegament: que altres socis aprofitin per demanar també la seva sortida; i la sindicació d’accions (preferència de compra per part d’altres socis). La separació pot suposar detreure recursos o dimensió a l’empresa, fet que podria afectar la seva continuïtat.La separació d’un soci porta al tema de quin és el valor de l’empresa. Si aquesta cotitza en borsa, com Inditex, Fluidra o Reig Jofre, ja tenim clar el seu valor; però la majoria d’empreses familiars no són cotitzades. La LSC diu que a falta d’acord serà el que determini un expert independent designat per registre mercantil. Però això no acaba amb el problema. Com determinem el valor d’una vaca? Pel de la seva pell? Carn?, Capacitat de producció de llet? Quin és el valor d’una ampolla d’aigua? Varia segons sigui al supermercat, a la barra d’un bar o terrassa o a un avió. I quant valdria al desert?Hi ha diferents metodologies de valoració, des de les ràtios sectorials comparables, molt comuns per exemple a les farmàcies, fins als valors comptables purs o ajustats (valor real existències, deutors.. immobles), passant pels fluxos de caixa futurs actualitzats. Tot això pot portar a diferències de valoració efectuada per experts de renom com les de Bon Preu (de 380 a 1.100 milions) o Celsa (2.800 a 6.000). En ocasions les discussions sobre la valoració es poden solucionar amb mecanismes com el pacte de l’andorrà: una part fixa el preu i l’altre decideix si compra o ven. O el pagament en espècie mitjançant unitats productives o immobles. Convé recordar al determinar el valor que s’han de restar els deutes.Per hisenda el valor mínim és el determinat per l’auditoria favorable; i a falta d’aquesta el més alt dels següents: valor nominal, valor teòric de l’últim balanç aprovat i resultat de capitalitzar al 20% la mitjana dels beneficis dels darrers tres exercicis.En fer la separació convé efectuar el que es coneix com a “due diligence” (anàlisi exhaustiva) perquè la compta d’explotació i balanç reflecteixi la realitat; potser hi ha sous o lloguer que no estan a preu de mercat, o sobren o falten despeses...; i per tenir en compte les possibles contingències. També s’han de tenir en compte els costos fiscals; una estructura hòlding creada amb antelació suficient pot ser recomanable.Francisco de Quevedo va dir que “solo el necio confunde valor y precio”. El preu és fruit d’una negociació en la qual poden intervenir qüestions com les necessitats de vendre i les ganes de comprar. Potser s’han de fer depreciacions pel fet de diferències de risc, liquiditat o llibertat entre el fet de ser soci o sortir-se’n.Algunes empreses familiars d’alta dimensió en els dos aspectes d’empresa i família, com els Osborne, fixen cada any el valor de les accions i tenen establert un mercat intern de compravenda i inclòs una bossa perquè la mateixa societat pugui comprar.