Col·lisió

Quan dos cossos s’aproximen entre ells, es produeixen canvis interns que fan que canviïn la seva energia i direcció. Direm que entre els dos cossos s’ha produït una col·lisió. Els principis de la dinàmica ens recalquen que, perquè es produeixi una col·lisió, no cal que els cossos hagin estat físicament en contacte, només cal que s’hagin apropat suficientment perquè en la interacció s’hagin produït els canvis esmentats. A la Facultat, a l’assignatura de Bioètica expliquem els diferents models de relació entre els professionals sanitaris i els pacients. I com que res passa perquè sí, és aquí on jo utilitzo l’exemple físic de la col·lisió. Especialment els Serveis d’Urgències tenim un model de relació professional basat en aquest contacte puntual i que pot ser que no es produeixi mai més. I per què parlo de la col·lisió? Doncs perquè dos elements (en aquest cas dues persones: el professional i el pacient) amb les seves trajectòries vitals pròpies, s’apropen, entren en contacte durant un moment i després d’aquest contacte, generalment breu, els dos cossos segueixen de nou la seva trajectòria. Però pot ser que aquesta interacció sigui prou significativa per canviar ambdues trajectòries, la del professional i la del pacient. Sense contacte directe. A vegades no som prou conscients, que aquella persona que tenim davant, en un moment de vulnerabilitat, com pot ser un problema de salut urgent, té experiències prèvies, pors i expectatives amb la nostra visita. Un passat que desconeixem totalment. En funció de l’evolució i del diagnòstic, pot ser que li canviem el seu camí. I el pacient recordarà aquell moment durant molts anys. Però també els professionals tenim una trajectòria, entorn i bagatge que ens condiciona com afrontem cada visita. Els metges, infermeres i altres professionals també tenen una vida que els condiciona a l’hora d’atendre aquella persona. Com un infermer content perquè serà pare, ha d’acompanyar algú que està patint un avortament. Com una metgessa que s’ha trobat un bultet al pit ha de visitar una persona que consulta per tercera vegada per un problema administratiu de matinada. Tot és qüestió de perspectiva, o de física, i de ser conscients que qualsevol visita també ens pot canviar el nostre camí.