L’addicció a criticar el Marroc

En l’actualitat, quan es tracta del Marroc, tot val per a alguns periodistes que porten la misantropia, la desconfiança, el menyspreu o fins i tot l’odi envers aquest país veí a tots els nivells. El Marroc es considera com un soci estratègic de primer nivell per a Espanya i la cooperació que hi ha entre els dos països és exemplar en tots els àmbits pel bé d’ambdós països i ambdós pobles, que tenen una història comuna i una civilització similar.Malgrat tot, el més curiós és la persistència d’alguns misantrops periodistes a tenir opinions en contra del sistema polític, social i cultural del Marroc i a intentar fomentar un discurs ple de falsedats i mentides que no tenen fonament en la realitat contra el seu sistema polític. Així, la seua única preocupació és atacar totes les seues institucions i símbols i intentar donar una mala imatge en relació amb la situació del país com si no hi hagués res de positiu i correcte. Segurament, aquest tipus de sensació que porten per dins contra el Marroc té la seua explicació. Sempre intenten aprofitar la mínima de les oportunitats davant de qualsevol ocurrència o de qualsevol tipus de fets per treure les seues armes i començar a atacar aquest país veí i amic d’Espanya. En aquest sentit van les ofensives declaracions escrites pel periodista Francisco Carrión, conegut per la seua hostilitat envers el Marroc i empleat suposadament del servei d’intel·ligència d’un país molt conegut per finançar periodistes d’aquest tipus amb la intenció d’atacar el Marroc, en l’entrevista que havia concedit recentment a un dels periodistes marroquins que han estat indultats pel Rei anomenat Suleiman Raissouni, en el seu lloc web El independiente, en el qual insultava Sa Majestat el Rei i l’autoritat marroquina, a la qual qualificava de corrupta i criminal. Està clar que davant d’aquestes expressions i insults val la pena condemnar enèrgicament tot el que ha escrit aquest periodista. Lògicament, cal reconèixer que el Marroc no és el millor país del món, i per descomptat hi ha alguns defectes que s’han de millorar, tal com passa en molts països del món, però val la pena reconèixer, també, que el Marroc és líder en molts sectors a nivell del continent africà, sobretot en la indústria d’automoció i aeronàutica, i està atraient cada vegada més inversions estrangeres. Així, hi ha molt canvi i desenvolupament en diversos àmbits tant a nivell de drets humans com a nivell econòmic, social i, sobretot, a nivell de les infraestructures. El millor és que s’està atraient cada any més turistes de diferents països i nacionalitats. També és necessari saber que el Marroc d’avui no és el Marroc d’ahir. Per tant, és normal que atregui l’atenció d’aquells que l’envegen, l’odien i no volen que li vagi bé tot.Finalment, està clar que es pot acceptar qualsevol crítica constructiva, però de cap manera acceptar-ne alguna de destructiva que intenta donar una mala imatge sobre aquest país i, per tant, desestabilitzar-lo. Sempre, quan es tracta del Marroc, a aquelles persones no els importa dir el que els dona la gana sense cap objectivitat, franquesa, respecte, realisme o, fins i tot, arribant a trepitjar les lleis, normes i institucions del país. El Marroc els quedarà sempre com una espina clavada a la gola i que els farà mal cada vegada que moguin la llengua per recordar-los que no tot val quan es tracta d’aquest meravellós país anomenat Marroc.