A Lleida, qui la fa, NO la paga!

Ja n’hi ha prou! Alcalde, Larrosa, tregui la Policia al carrer, tota la Policia. És el màxim responsable de la seguretat a Lleida i com a tal abandoni el bonisme i els anuncis de màrqueting per agafar la vara de paer en Cap i gestioni i actuï per garantir la convivència i l’ordre als carrers de Lleida. Insto l’alcalde a garantir la coordinació policial perquè la Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil patrullin simultàniament pels carrers de Lleida perquè vivim una situació d’extraordinària i urgent necessitat. Garantir la seguretat de les persones no és una qüestió ideològica sinó que és un dret que tenim tots els ciutadans. Cal abandonar el sectarisme ideològic. Rebutjo que l’alcalde posi la Fiscalia de Lleida a la picota tot anunciant que els enviarà o ha enviat una carta al fiscal en cap de l’Audiència per proposar mesures més efectives. La Fiscalia és independent dels interessos partidistes i polítics. Fiscalia fa la seva feina i que el govern municipal faci la seva. Perquè després d’enviar la carta, què?, tot segueix com abans d’enviar-la. La inseguretat instal·lada a Lleida denota la improvisació i la incapacitat del govern municipal per posar ordre als carrers tot sotmetent a una pressió innecessària la ciutadania esperant que s’adoptin mesures reals i efectives i no de titular de premsa perquè estem farts de la situació. Alcalde Larrosa li brindo cooperació per sol·licitar també al govern socialista d’Espanya, perquè governeu a Madrid, a Barcelona i a Lleida els mateixos, que modifiquen les lleis, que posen fi a la multireincidència i que abandonen les polítiques del fals progressisme que tant mal estan causant entre la ciutadania. Em posaré al costat dels veïns de Lleida i del govern municipal si opta per aquesta via que és l’única que ens pot ajudar a sortir del pou de la inseguretat i de l’incivisme que s’han instal·lat a Lleida. No busco responsables sinó solucions! Alcalde, Larrosa, si el seu govern a Madrid ens fa cas i modifiquen les normes per posar fi a la multireincidència, al Congrés dels Diputats que és a on correspon, legítimament, llavors sí que la Fiscalia com la resta dels òrgans del Poder Judicial aplicaran i faran complir les noves normes aprovades. Alcalde, Larrosa, també li brindo cooperació per sol·licitar al conjunt de les administracions més recursos econòmics, més eficàcia i eficiència en l’agilització dels processos judicials, més i millors jutjats perquè si a més feina (expedients policials i judicials) no es destinen més recursos econòmics i professionals, de res serveix tot el que puguem proposar. Alcalde, fa setmanes que repeteix que a Lleida “qui la fa, la paga”. El 13 de setembre li vaig escoltar fins a dues ocasions en la seva intervenció al pregó de la festa major del barri del Clot i confluències, i deixi que li digui que “a Lleida, amb Larrosa d’alcalde, qui la fa, no la paga”. La prova és que vostè mateix s’atreveix a enviar una carta a la Fiscalia de Lleida perquè resolguin el que els governants no s’atreveixen. Alcalde, si no s’atreveix a dirigir-se sol al govern d’Espanya, m’ofereixo a fer-li costat pel bé, interès de Lleida i per responsabilitat amb la ciutat i en interès de les persones que hi vivim. És imprescindible la cooperació i la col·laboració per frenar el clima d’inseguretat als nostres barris perquè no és normal que estiguem en la zona alta de tots els rànquings, sobretot, d’apunyalaments. La por regna pels carrers de Lleida i no ho hem de normalitzar. Alcalde, insisteixo, tanqui el grifo i negui totes les ajudes municipals als delinqüents i incívics reincidents. És la meva principal proposta i li faré costat per aplicar-la. Si vol, pot! Si el govern municipal no és capaç d’adoptar mesures extraordinàries i urgents per garantir la seguretat ciutadana que, almenys, ens deixin de vendre un sopar de duro. Ja n’hi ha prou de xerrades, col·loquis i jornades, perquè tot i ben intencionades, a les xerrades no hi assisteixen els incívics, delinqüents o els qui porten armes blanques. Aquest és el problema, apliquem les lleis als qui sí que les complim i es riuen de nosaltres els qui no les compleixen. Així, a Lleida, insisteixo que “qui la fa, no la paga”.