El gos negre

Fa poc he acabat de veure la sèrie The Crown. Si no l’han vist els hi recomano. A mi especialment em va agradar molt l’etapa quan la reina liderava al Regne Unit després de la guerra. Hi destacava un dels polítics més importants del segle XX, Winston Churchill. Quan miro aquestes sèries m’agrada revisar les biografies dels personatges que hi surten. Manies. I revisant els últims anys de la vida de Churchill vaig veure que havia patit depressió. Ell es referia a la seva tristesa i melancolia com el seu gos negre. Un gos que amb els seus lladrucs no el deixava pensar amb claredat ni concentrar-se. I com que res passa perquè sí, aquesta setmana es commemora el dia de la Salut Mental. Ja fa un temps que l’Organització Mundial de la Salut va crear un curtmetratge, disponible a la seva pàgina web, on van utilitzar la metàfora del gos de Churchill per parlar de la depressió. Explicava com tothom podia tenir un gos negre i que hi havia opcions per aconseguir domesticar-lo. No els hi explico perquè el vegin. Però hi ha una frase que em va cridar molt l’atenció, i més en l’època que estem vivint: “Mentir per amagar les emocions és esgotador”. Estem vivint un moment de transmissió en directe de tots els aspectes de la vida, i hi ha persones que ho fan sense filtres. I això ha provocat que moltes persones tinguin existències paral·leles. La que es viu realment i la idíl·lica que es transmet. De fet, hi ha persones que cobren per transmetre aquesta vida ideal, generalment allunyada de la realitat. Cal una reflexió generalitzada perquè els problemes de salut mental, especialment entre els joves, no paren de créixer. Els serveis estan desbordats, i nosaltres a urgències hem vist augmentar de forma exponencial les persones que consulten perquè no troben sentit a la vida i proven d’acabar-la amb allò que tenen a l’abast. Fa unes setmanes un pare abatut m’explicava que la seva filla ho tenia tot per ser feliç, però no ho era. Quina desesperança en aquell pare que esperava, de nou, el psiquiatre en un box. Quanta feina queda perquè no imperi el sentiment de culpa i estigma i entenem que tots podem tenir un gos negre. Fins i tot qui va guanyar Hitler en tenia un. Però calen molts més recursos per ajudar a domesticar-los.