Adeu, papa, i gràcies a tothom

I ara qui s’asseurà al cap de taula? Ho has fet tu tota la vida però ara has marxat. No ens ho esperàvem. No estàvem preparats. Et vèiem fotut, però sempre te n’havies sortit i ara ens pensàvem que també te’n sortiries, però a mitja tarda ja li vas dir a la mama “això s’acaba” i, tossut com sempre, has volgut tenir raó. Ens costa d’admetre que no hi siguis, sobretot a la mama, que t’ha estimat durant els 70 anys que heu compartit i, sobretot, els últims 5 anys, que ella t’ha cuidat. 

Avui, que som tan presentistes, que només ens preocupa un titular, una piulada o accions que provoquin retorns immediats, no entenem la dimensió d’una relació de 70 anys (setanta!), gairebé un segle.

Una relació que ha donat fruit a quatre fills, nou nets i una infinitat de bones obres i amistats. Ho hem pogut comprovar aquests dies en la immensitat de mostres de condol que hem rebut. Quina passada! MOLTES GRÀCIES A TOTHOM. No ens esperàvem tanta generositat. De part de la família Porta Gaset, gràcies, de veritat.

El papa, l’Àngel Porta, és l’origen de moltes coses boniques. Òbviament, no només ell, la Maria Dolors Gaset, la mama, n’és una altra part absolutament essencial. Però avui toca parlar de tu, papa, que has marxat amb 85 anys. La mama es queda i esperem que ens duri molts anys.

El meu pare, l’Àngel Porta Closa, era un bon tipus, una bona persona. Va néixer a Vila-sana el 1939, era el tercer de quatre germans i, per tant, es va haver de buscar la vida. Va estudiar per capellà a Tiana uns quants anys fins que la vida el va tornar al poble, al Pla d’Urgell, i aquí va fer tota la carrera. Li deien “el fiera de Vila-sana” quan jugava a futbol amb el Linyola, on va coincidir amb el Josep Maria Fusté. 

Entre moltes altres coses (necessitaria un llibre per explicar la seva biografia) va ser el president dels regants de Vila-sana i va fer el primer pantà que permetia que els pagesos no haguessin de regar de nit. Va ser regidor de l’ajuntament per UCD, era molt fan d’Adolfo Suárez, i tenia tan bona relació amb tothom que li deien l’alcalde dels gitanos perquè sempre els ajudava. Va ser dels primers a tenir granges i va impulsar la primera planta de biogàs de l’estat espanyol amb els meus germans, el Ramon el Josep i l’Àngel. Sempre va ser un pioner. 

Per a mi ha sigut un pare meravellós. Sempre em deia “marxa, volta pel món, el terrós sempre el trobaràs”. Soc famoset i la gent em felicita arreu, però soc fill del meu pare i la meva mare i, sense les seves ensenyances i la seva companyia, ves a saber on hauria anat a parar. Honestedat i responsabilitat és el que sempre ens has inculcat i tots els teus descendents i les persones que ens acompanyen intentem fer-te cas. 

Ens queda un buit enorme que omplirem recordant les teves bromes i la teva rialla. I ara, de cap de taula, només hi ha una opció, segur que és la que escolliries tu: la mama, la pal de paller de tot plegat. T’estimem i no t’oblidarem. Gràcies per tot, papa.