Respectem les institucions

Els sotasignats hem estat parlamentaris pel PSC, al congrés dels Diputats i el Senat, en representació de les Terres de Lleida en diverses legislatures, i ens preocupa la degradació dels debats parlamentaris i de la vida política que vivim en els darrers temps.

Al llarg dels anys que portem de democràcia, a les Corts Generals, s’han viscut etapes difícils, dures i complicades i els debats parlamentaris que les han acompanyat també ho han estat. Des de la primera Llei d’Amnistia de 1977, passant per la Constitució i Estatuts d’Autonomia, la llei del divorci i les reformes fiscals, el 23-F i les seves conseqüències, l’entrada a l’OTAN i després a la Unió Europea, les tensions polítiques de la darrera legislatura de Felipe González, la Guerra d’Iraq, els atemptats d’ETA i els islamistes de l’11 de març de 2004, les reformes i ampliacions dels drets socials del govern del President Zapatero, les diverses mocions de censura que s’han tramitat, etc.

En tots aquests moments la confrontació dialèctica fou intensa, dura i a voltes crispada, però mai es va trencar el respecte a les institucions, ni es van deslegitimar com es fa ara. 

Mai es va arribar als atacs personals i barroers, a les escandaloses cridades en els plens, a la utilització sistemàtica de la mentida i l’aprofitament del dolor de les víctimes dels atemptats terroristes, com s’ha pogut veure i escoltar en els darrers debats. No es respecten ni el Reglament de les cambres parlamentàries, que són llei orgànica, ni les decisions dels seus òrgans de govern, ni les més elementals normes de comportament públic i privat. Sembla que no hi hagi cap codi moral que regeixi l’actuació de determinats representants polítics i això ha provocat el traspàs de totes les línies vermelles que han de fixar els límits en què s’ha de moure la vida política i parlamentària en un país civilitzat com el nostre.

La polarització extrema que patim en la nostra societat és un fenomen que, per desgràcia, també es dona sovint en altres indrets d’Europa i del món i és una càrrega de profunditat contra la confiança en els sistemes democràtics i contra les polítiques socials que garanteixen l’estat del benestar, provocant efectes devastadors en l’allunyament de la ciutadania dels afers públics. 

L’objectiu és generar rebuig i recel en el parlamentarisme i donar la falsa impressió que “tots són iguals” per després imposar un pensament únic que condueix a la desconfiança en les institucions i el retorn al pitjor individualisme i “campi qui pugui”, on només hi tenen a guanyar aquells que no han acceptat el paper que els electors els han donat a les urnes.

Davant aquesta situació, i des de la nostra experiència parlamentària, volem manifestar que el respecte a les lleis i normes que ens hem donat entre tots, a l’estat de dret i a les institucions que se’n deriven, és l’única garantia de la convivència democràtica i dels drets i llibertats que gaudim tots els ciutadans. 

Aquest respecte no impedeix la confrontació política i ideològica en el marc de les institucions que articulen la vida política, ni en els àmbits de debat públic que disposa la nostra societat.

Cal una determinada manera de fer que recuperi els valors compartits i que refaci els ponts trencats. Cal recuperar el seny i centrar-nos en allò que de veritat importa. La nostra societat té molts reptes per afrontar, sobre els quals hi pot haver dubtes i matisos sobre com fer-ho, però no sobre la seva importància. No pot ser que un necessari debat sobre la immigració quedi enterbolit per un altre de fictici sobre l’existència d’una organització terrorista, a la qual la democràcia va vèncer i que ha deixat d’existir fa més de 12 anys...

La discrepància no ha d’impedir el reconeixement de les raons dels adversaris, ni el seu dret a expressar-les amb la contundència necessària, quan la seva finalitat és aportar arguments en defensa de les seves legítimes posicions polítiques.

Per això, avui més que mai, tornen a ser d’actualitat les paraules que el Primer Ministre Disraeli al Regne Unit va adreçar al cap de l’oposició a la Cambra dels Comuns. “No estic gens d’acord amb les idees que ha expressat, però donaria la vida perquè pugui defensar-les”.

Aquest és el model parlamentari que volem i que necessita el nostre país.