SEGRE

Triomf alliberador del Lleida contra l'Elx Il·licità

El Lleida bat per la mínima el fins ahir invicte Elx Il·licità i trenca la mala dinàmica de tres partits sense guanyar ni marcar. 
Un gol de Fran Pérez al 75 va decantar el duel i va allargar el bon paper dels lleidatans fora de casa, on encara no han encaixat

El xut de Fran Pérez que va valer perquè el Lleida sumés els tres punts a Elx.  - JORDI ECHEVARRIA

Publicat per
ARNAU VILÀ FONT

Creat:

Actualitzat:

El Lleida es va endur ahir més que tres punts a Elx, gràcies a un triomf per la mínima (0-1) al camp del filial il·licità que realça la moral dels de Marc Garcia, que va acabar expulsat. Després de tres partits sense guanyar –i ni tan sols anotar gol–, que havien deixat els blaus en play-out, una diana de Fran Pérez a quinze minuts del final va valer per posar punt final a aquesta mala dinàmica davant d’un rival que arribava invicte al xoc, amb un triomf alliberador que aixeca els lleidatans a la cinquena plaça –en play-off–, a l’espera que es disputi avui la resta de la jornada. A més, mantenen els seus grans registres fora, on no han perdut, amb 8 punts sumats de 12 de possibles, i encara no han encaixat.

Els primers minuts van oferir un escenari de tempteig, en el qual el Lleida volia tenir la pilota i el rival acceptava la proposta a fi de crear perill al contraatac. En el minut 13 gairebé li surt el pla a l’Elx Il·licità, que va estar a punt de marcar un gol que hauria estat demolidor per al Lleida. El pitxitxi de la categoria, Iomar, va rebre d’esquena a la porteria en el punt de penal, es va girar fins al límit de la línia de fons i va disparar creuat. Allà va trobar els guants d’Iñaki, a qui se li va escapar la pilota de les mans. Peña la va recollir a l’àrea petita i amb poc angle la va enviar al pal. El Lleida sabia que s’havia salvat i es va negar a concedir cap altra facilitat al rival, conformant-se amb tenir el partit controlat sense que se succeïssin més ocasions. De fet, els blaus van acabar la primera part sense disparar a porta, però també sense patir cap altre ensurt al darrere.

El segon temps va suposar el renaixement del Lleida, que va patir el contratemps de la lesió de Mario abans del descans, provocant l’ingrés al terreny de joc d’Òscar Rubio. Ja en els primers compassos es veia un Lleida alegre i valent, que va sortir a buscar la porteria rival. En el minut 54, el central Operé va conduir fins a tres quarts de camp, va centrar a Adri Gené, que es va quedar sol davant del porter local gràcies a un gran control orientat, però va veure com Àlex Ruiz li tallava el xut amb el cos. 

El Lleida havia creat molt més perill en els primers deu minuts del segon temps que en tota la primera part, tot i que continuava prioritzant el control del partit perquè succeïssin poques coses i l’Il·licità no pogués crear perill. Però en el minut 75 va arribar l’hora de Fran Pérez, que només feia deu minuts que era al camp. 

El madrileny va ser llest al recollir un mal rebuig d’un central local i amb un control orientat des del vèrtex de l’àrea petita, va definir amb l’interior al segon pal aconseguint el seu primer gol com a jugador del Lleida (0-1).En els següents minuts el Lleida va poder adormir el partit i no va patir en defensa. Només va lamentar l’expulsió del seu tècnic després d’una discussió entre les dos banquetes en la qual Marc Garcia es va emportar la pitjor part.

“També és una victòria anímica”

L’entrenador del Lleida, Marc Garcia, va qualificar el xoc a Elx com “una victòria anímica”, que “pot suposar més que tres punts”. “Crec que parla molt bé de nosaltres haver-nos aixecat la setmana següent de la dolorosa derrota davant l’Alzira”, va afegir l’entrenador, que va considerar que “aquest equip s’ho mereixia pel treball que han fet. Per exemple, avui Unai s’ha hagut de buidar fent tasques defensives, per la qual cosa li dono l’enhorabona. També als jugadors que han sortit de la banqueta. La veritat és que estic molt content amb tothom”.

L’alzirenc també va deixar clar que “hem de normalitzar les rotacions, estic encantat amb el fet que setze, disset jugadors puguin aportar. La lesió de Mario és una llàstima, té dolor al genoll però no sembla greu”. A més, es va mostrar molt sorprès per la seua expulsió: “La veritat és que no he entès res, suposo que m’ha expulsat per colpejar la banqueta”, va dir.Per la seua part, Unai Garcia va afirmar ser “molt feliç” perquè “he pogut complir i ajudar l’equip jugant com a defensa”. I el golejador Fran Pérez va compartir l’esmentada felicitat “per veure premiat el meu treball. Lluito per tenir més minuts i avui he obtingut la recompensa”.

L’expulsió, per dir “tontos” a la banqueta rival

L’acta del col·legiat balear Nil Cubas Torras va justificar la roja directa a Marc Garcia per haver-se dirigit a un membre del cos tècnic rival amb les paraules “tontos, sou uns tontos”, a més de colpejar “la banqueta amb el puny amb l’ús de força excessiva en tres ocasions”. A més, en l’escrit també recull que “l’assistent em va comunicar que es va quedar al túnel dels vestidors la resta de partit, sense ànim de confrontació.”

José Carlos Miranda, la contracrònica

  • Tres punts balsàmics
​​Li està agafant gust aquest Lleida a la màxima circense de l’“encara més difícil”. Quan va viatjar al Narcís Sala per enfrontar-se al líder imbatut, Sant Andreu, va i guanya. Fa una setmana va perdre a casa amb l’Alzira en el que, segons Marc Garcia, va ser el millor partit jugat pels seus i que de cada 100 vegades que juguessin, haurien guanyat en 99 ocasions. I ahir, en un horari impossible, més propi d’un partit de futbol base, va ser capaç de vèncer l’Il·licità, que estava imbatut. Tres punts que suposen un veritable bàlsam quan s’atansaven negres nuvolots amenaçant el personal. Un punt dels últims nou no augurava res de bo. Ara, amb la ratxa negativa trencada, l’equip blau podrà allunyar-se de la zona de play-out i el descens. Mal partit sí, però victòria aconseguida aplicant el llibre d’estil d’aquesta categoria de futbol-pedra en què l’únic que compta és anar sumant, sigui com sigui. Al final, els menys dolents i més regulars, s’emportaran la grossa o la menudalla. Setmana doncs de tranquil·litat i a esperar diumenge vinent, també en horari matinal, davant del Mallorca B.
​I un últim prec. Des de la grada, i davant dels mallorquins, portem-nos bé. No costa gens. És de sentit comú i tampoc no és qüestió d’anar-se gratant la butxaca en cada partit per abonar les multes que imposa el jutge únic.​

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking