Pau

Aquesta setmana l’Organització de les Nacions Unides (ONU) fa 79 anys. Una persona de 79 anys és probable que ja hagi tingut algun ensurt de salut. És fàcil que tingui hipertensió, colesterol o diabetis. O totes tres coses. Haurà perdut amics pel camí. Alguns hauran mort de càncer, altres hauran tingut un infart o un ictus, i segurament algun amic seu ja no recordarà les seves aventures de joves. Si és un home, és probable que la seva parella estigui bé. Si és una dona, ja és més difícil. Si ha de córrer, es cansarà. La seva agilitat mental haurà disminuït. D’altra banda, haurà acumulat saviesa i experiència. Donarà bons consells. Ajudarà els que l’envolten. Relativitzarà moltes de les coses que li passen i gaudirà amb cada petit triomf que li regala la vida. Una abraçada d’una neta, un bon resultat a l’analítica de sang o la trucada d’un fill convidant-lo a dinar. Doncs l’ONU es troba en una situació similar. Algunes institucions de la seva edat ja no existeixen, i les noves la veuen com una entitat antiquada. No queden líders que participessin en la seva fundació. Ha hagut de donar resposta a molts problemes. I la seva imatge va vinculada a la pau i a l’ajut humanitari. Té una gran experiència acumulada, però li falta agilitat i qualsevol sobreesforç li costa. Només així s’entén la seva passivitat davant les imatges constants de cadàvers de nens i nenes, d’hospitals derruïts i d’una Franja de Gaza que agonitza. No n’hi ha prou amb l’experiència, cal una acció contundent per acabar-ho. Però com passa en una persona de 79 anys, les seves estructures internes s’han deteriorat. Es van crear per donar resposta als problemes d’un entorn internacional que estava al voltant de l’Atlàntic i que tot just parlava per telèfon. I ara el rovell de l’ou és l’oceà Pacífic i segurament els líders mundials parlen per WhatsApp. El món ha canviat tant, que probablement Eleanor Roosevelt, una de les seves fundadores, no entendria com pot seguir tot igual quan als Estats Units pot haver-hi per primer cop una presidenta i que la Comissió Europea la presideixi una dona. Segurament han de ser les dones les que en el seu aniversari regalin a l’ONU una transformació que suposi una nova vida. Ja saben, res passa perquè sí.