Treballar menys, viure millor
delegat a Lleida del Col·legi de Graduats Socials
Des del seu nomenament com a ministra de Treball i Economia Social el 2020, Yolanda Díaz ha vingut manifestant el seu propòsit de reduir la jornada laboral setmanal de 40 a 35 hores. Si bé aquest propòsit no va tenir cabuda en la reforma laboral efectuada el 2022, va rebre un nou impuls a l’incloure’s en el pacte d’investidura d’octubre del 2023 entre PSOE i SUMAR. Gairebé un any després es mantenen les negociacions entre govern, patronal i sindicats, i la implantació d’aquesta mesura pot ser imminent.A Espanya, les 40 hores setmanals van ser una conquesta dels treballadors que es va plasmar a l’incloure-les a l’Estatut dels Treballadors. Quaranta-quatre anys després, el Govern considera que Espanya està preparada per afrontar una rebaixa de les hores de treball sense cap minva retributiva.Les raons adduïdes són diverses. Algunes són d’una obvietat aclaparadora: millorar la qualitat de vida i la conciliació familiar dels treballadors i provocar un impacte positiu en la salut mental i física, millorant el benestar general a l’empara d’una menor càrrega de treball. D’altres són més relatives, com és l’adaptació a les noves realitats laborals en un context d’evolució tecnològica. És cert que les noves tecnologies suposen un estalvi en temps de feina per a alguns sectors, però igual de cert és que en l’àmbit agrícola o en l’hostaleria –per exemple– això no és tan perceptible. I altres raons són més discutibles, al suggerir-se que amb aquesta reducció de jornada s’aconseguirà un increment de la productivitat –es diu que amb menys hores els treballadors estarien més concentrats i motivats, augmentant l’eficiència– i es crearà més ocupació.El concepte de productivitat és mereixedor de la nostra màxima atenció, considerant la globalització de l’economia i la competència dels mercats, especialment fora de l’entorn europeu. La Directiva Europea sobre el temps de treball estableix un màxim de 48 hores setmanals, sent aquesta la jornada vigent a Alemanya, mentre que a l’extrem oposat França té establerta una jornada laboral estàndard de 35 hores setmanals, si bé contempla la realització d’hores extra fins a les mateixes 48 hores. A Espanya, s’estableix una limitació de 80 hores extra durant l’any natural, i no sembla que en les actuals negociacions es pretengui variar aquesta qüestió.El propòsit manifestat des del Ministeri de Treball contemplava una reducció a 38,5 hores setmanals per al 2024, si bé sembla complicat implantar aquesta mesura en consideració al calendari. Val a assenyalar que nombrosos convenis col·lectius vigents ja preveuen una jornada inferior a les 40 hores setmanals, i que això ha estat fruit de l’acord entre les parts signants. Un dels reclams de la patronal es refereix a una implantació gradual d’aquestes mesures, respectant l’acord previ, i que permeti al teixit empresarial adaptar les seues plantilles a les noves exigències, comptant amb la major seguretat jurídica durant el procés. No podem obviar que, en paral·lel, s’està dissenyant un nou sistema digital de control del temps de treball, que pugui ser monitorat en temps real per la Inspecció de Treball.Els empresaris haurien de comptar amb més flexibilitat per realitzar una distribució irregular de les jornades, considerant els pics de producció, i la dificultat per trobar treballadors qualificats per a alguns perfils. Qüestions a considerar perquè la mesura aconsegueixi el seu feliç propòsit sense minva de la productivitat.