La biodiversitat oculta del Parc Nacional

Recentment s’ha celebrat la XIIIa edició de les Jornades de Recerca Científica al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb més de 30 ponències de diferents científics que investiguen en diverses línies de recerca. Durant els tres dies que han durat les conferències, la gent del territori hem tingut l’oportunitat d’escoltar i saber de primera mà tot allò que passa en aquest espai natural de primer ordre, la forma com es pot aplicar aquest coneixement en benefici de la conservació del patrimoni natural que aplega l’únic parc nacional de Catalunya, i també en la gestió de reptes que ens afecten en l’àmbit global com el canvi climàtic.Una de les investigacions presentades en aquesta edició parlava de la resposta altitudinal de la “biodiversitat oculta” en ecosistemes tant sensibles com desconeguts com són les mulleres que tenim a l’alta muntanya, i revelava la varietat en què es poden classificar en funció de la composició geoquímica i conseqüentment de la vegetació que les componen. Altra parlava del paper clau dels rius en la “biodiversitat oculta” del Parc Nacional, referint-se tant a la vida vegetal com als insectes. Altres dos recerques afegien noves dades que mostren, d’una banda la varietat de dinàmiques diferents que poden tenir els cursos d’aigua i cada llera, en funció de la composició química de l’aigua i també segons si s’assequen de forma intermitent o amb menys intensitat, arribant a distingir entre rius efímers i rius intermitents. I encara una altra investigació posava de relleu la importància de les aigües subterrànies en els cursos dels rius, i desvelava que l’aigua que corre en el moment que la veiem passar, després de bones pluges, no és simplement aigua superficial sinó que té ja mesos de vida o fins i tot un any, gràcies a les aportacions dels aqüífers.En altres ponències va quedar palesa la importància de la variabilitat genètica en la supervivència d’espècies molt adaptades al medi alpí, com l’avet blanc (Abies alba); o el paper que juguen els endemismes (espècies que només troben les condicions per viure aquí al Parc Nacional o en indrets comptats del Pirineu), per compendre com han evolucionat les comunitats vegetals, i la fauna relacionada, i ecosistemes tan diversos com els boscos madurs o les congesteres de l’entorn dels 3.000 metres d’altitud. Conèixer bé les seues estratègies d’adaptació als canvis climàtics passats pot ajudar a preveure la seua resiliència davant el canvi climàtic actual, i ajudar a millorar la gestió per part dels responsables del Parc, i també pot donar pistes de com ens hi podem adaptar nosaltres. Entre els endemismes que tenim al Parc Nacional, s’hi compta un bon grapat d’insectes que només trobem a Sierra Nevada o als Alps, segons un altre treball presentat a les Jornades, i també altres espècies que encara s’han de classificar i identificar, i són desconegudes: parlem de plecòpters; dípters; heteròpters; tricòpters o també crustacis. Però l’ecòloga experta en insectes, de la Universitat de Lleida i del CEAB-CSIC, M. Àngels Puig, adverteix que en els darrers anys s’han jubilat molts dels especialistes europeus i catalans en els diferents gèneres d’insectes (a ella li’n queda poc, avançava) i es queden sense relleu generacional, perquè els joves estudiants no se senten seduïts per l’alta complexitat de l’entomologia, i cada cop més “han de tirar de bases de dades” en lloc de les normals consultes entre col·legues.Els científics dels projectes finançats amb els fons europeus LIFE-ALPYR-REQUE van advertir dels “canvis importants” que han detectat en les més de tres dècades que porten fent seguiment de l’evolució dels estanys d’alta muntanya, com la disminució del nitrogen (clau en les dinàmiques bioquímiques) i un increment del fòsfor, amb la conseqüent alcalinització de l’aigua. Diuen que les cada cop més freqüents tempestes de pols del Sàhara en són la principal causa, i adverteixen que molts dels endemismes d’algues i plantes aquàtiques més exclusives i prioritàries viuen en les aigües àcides, i experimenten un gran retrocés en molts estanys i fonts que han augmentat l’alcalinitat. I què passa amb la neu i el gel al Parc? I amb l’ésser humà? [Continuarà…]