El cas Errejón

D’una setmana ençà, les notícies s’han omplert del cas d’Íñigo Errejón. El que fins fa pocs dies era portaveu de Sumar i parlamentari al Congrés dels Diputats ha estat acusat d’assetjament sexual per l’actriu Elisa Mouliaá. El “presumpte” agressor, que s’omplia la boca parlant de feminisme i defensant la llei del “només sí és sí”, ara al·lega suposats problemes de salut mental ocasionats per les conseqüències d’estar al capdavant de la política, i afirma: “He arribat al límit de la contradicció entre el personatge i la persona.”El seu, però, no és un cas aïllat. A principis d’any, l’exfutbolista Dani Alves, que actualment es troba en llibertat provisional després d’haver pagat una fiança d’un milió d’euros, va ser condemnat a 4 anys i mig de presó per agredir sexualment una dona. I aquesta és la punta de l’iceberg, conjuntament amb altres personatges destacats de la política que, tot i no haver estat jutjats per cap delicte, n’han comès molts i resulten en autèntics crims contra la humanitat, com ara Donald Trump o Vladímir Putin. Malgrat que puguin semblar allunyats, tots aquests casos tenen en comú la predisposició a la psicopatia i l’ús del poder com a font de recompensa. Davant d’això, em preguntaria si des de la psicologia “moderna”, i no només des de l’àmbit judicial, s’hi pot fer alguna cosa, tot i que la resposta probablement és “ben poc” o “res”, atès que el mal és, malauradament, estructural. El sistema en què vivim, que poques vegades qüestionem, s’ha forjat sobre valors com la violència, l’extorsió, l’espoli, la segregació i el sexisme i, tot i això, mai no fem res substancial per canviar.A més, vivim en cicles constants d’addicció i recompensa, fonamentats en la dopamina del poder i promoguts per una societat de consum que sembla que mai no podem defugir.Si la pensadora i pionera de l’ecofeminisme Françoise d’Eaubonne seguís entre nosaltres, de ben segur que ens diria que estem a punt d’assistir, a curt o mitjà termini, a l’autodestrucció del nostre sistema cultural i de vida. Espero que, malgrat tot, casos com aquests serveixin per revisar algunes ments que, davant la por i la inseguretat, opten pel terrorisme de les “nacions” i del que ells han reduït a cossos, i que és l’essència de fecunditat i de vida: les dones.