Halloween d'streaming: propostes per a nits terrorífiques

La pel·lícula homònima i òpera prima de Bryan Bertino, estrenada el 2008 –i acollida de forma discreta per públic i crítica–, va conjugar els gèneres slasher i home invasion per retratar la banalitat del mal davant del desconcert de les víctimes assaltades en la seguretat de casa seua. Malgrat que sense la retòrica característica que va encimbellar Funny Games (1997), però seguint el mateix patró, la gràcia del film original residia en el seu terror nihilista, és a dir, l’exercici del mal a altres persones sense que hi hagués un altre motiu per fer-ho i, si és possible, de la forma més sàdica imaginable. El principal problema del reboot de Renny Harlin (Driven, El paso del diablo), almenys en el seu primer capítol, és que pretén donar un sentit a tota aquesta violència gratuïta sota un pretext de caire moral una mica difícil d’encaixar per a la majoria de nosaltres, que no és cap altre que el del càstig a la vida llibertina dels urbanites per part dels conservadors habitants de les profunditats rurals d’Oregon. La sinopsi tampoc destaca per la seua innovació. Tot es redueix a una parella de joves, Maya (Madelaine Petsch) i Ryan (Froy Gutierrez), que es veuen obligats a pernoctar en una cabana al mig del bosc després de patir una avaria al cotxe i acaben sent atacats per tres estranys emmascarats en mig de la nit. Si a això li afegim uns 91 minuts de metratge en els quals la trama –regida per les constants decisions estúpides que prenen els protagonistes, intercalades pels moments de terror fàcil al compàs de cops de música– es pren el seu temps per coure’s, tenim com a resultat tot un exercici de paciència fins i tot per al públic que només estava assedegat de sang. Ni tan sols els intèrprets tenen prou carisma per aixecar un guió que sembla no tenir ningú al volant. No només no aporta res nou el gènere, sinó que és un avorrit reescalfat d’alguna cosa que ja hem vist centenars de vegades –i que podia haver-se narrat en la meitat de temps–. Tanmateix, per als que sí que gaudeixin del seu visionament, hi ha dos bones notícies: la segona part aterrarà a la tardor i la tercera s’espera per a finals d’any. I mentre esperen, també disposen a Amazon Prime Video d’alternatives similars com Torment (2013) o l’espanyola Sweet Home (2015). Per a la resta, no puc evitar acabar aquest article sense recomanar l’extensa i sucosa llista de clàssics que Filmin ha rellançat amb motiu d’aquesta terrorífica festivitat.