Centre d’interpretació, ja!

¿Quants lleidatans coneixen alguna cosa de la batalla de Lleida en l’ofensiva d’Aragó de les tropes franquistes, a part dels professionals de la història i dels curiosos que s’interessen per saber d’on venim o simplement per confirmar-ho i que no es desarreli de les nostres consciències? Quants testimonis queden vius que ho puguin encara transmetre oralment? L’explica el professorat als seus alumnes? Ja sabem que hi haurà persones que es preguntaran: per què i per a què s’ha de donar tombs encara a aquest episodi tan traumàtic de la nostra història per a molta gent? La resposta és tan simple com aquesta: si no s’enforteix el record i no s’entrena la memòria, és molt difícil que es generi concòrdia i estima. No es pot construir identitat sense la història escrita, documentada, contrastada i interpretada. Quan recentment parlem de Memòria Històrica ens referim concretament a les persones que van viure la Guerra Civil i la postguerra com a víctimes, principalment del costat dels perdedors, i al seu reconeixement. ¡Que profunds no han estat i són els recels perquè en el nostre país la primera Llei de Memòria Històrica no s’aprovés fins a 2007 i no es modifiqués fins a 2022 per la llei de Memòria Democràtica, però que no para de ser interpretada restrictivament a l’hora d’adaptar-se a les comunitats autònomes governades per PP i Vox!De testimonis físics n’hi ha escampats per tot Lleida. Sí, sí, en parlen els llibres, les fotos, les cartes, els testimonis físics de les parets, en la fesomia de carrers i places. Però si no és que un centre específic, un Centre d’Interpretació, els sistematitzi, els ordeni, els expliqui, els complementi amb els documents i els relats dels testimonis, el pas del temps ho acaba emmudint tot. Un Centre d’Interpretació no vol dir només un contenidor de la memòria històrica, sinó un espai on es fa patent la resiliència. La capacitat de resistir, de sobreviure a la tragèdia i de superar els traumes. Un Centre d’Interpretació no deixa de ser un espai educatiu on els fets, els testimonis que s’hi narren constitueixen també el relat crític del conjunt de la nostra societat. I un espai on fixar en el nostre subconscient i el de les generacions futures que Lleida va ser la primera localitat catalana important presa per les tropes feixistes i que en va patir les terribles conseqüències.