La doble catàstrofe: la vulnerabilitat enfront dels desastres naturals

La recent tragèdia al País Valencià, el passat 29 d’octubre de 2024, ha posat de relleu una dura realitat: les persones amb discapacitat afronten un plus de perillositat davant les catàstrofes naturals. Inundacions, incendis i altres desastres afecten tothom, però no de la mateixa manera. Un cop més, tal com va passar amb la pandèmia de la Covid-19, quan les condicions es tornen extremes, les persones més vulnerables es troben en una situació encara més compromesa, amb riscos desproporcionats en comparació amb la resta de la població.Ja ho vam poder comprovar amb les imatges esgarrifoses d’avis en cadires de rodes en una residència geriàtrica, els arribava l’aigua fins a la cintura i veien, amb impotència, com no podien posar-se fora de perill pels seus propis mitjans. Les barreres arquitectòniques, la manca d’informació accessible i la limitada mobilitat dificulten enormement la seva evacuació i posen en risc la seva vida.Vull fer un especial èmfasi que aquesta “doble catàstrofe” no és un fet aïllat, sinó un problema estructural que s’agreuja en situacions d’emergència. Les persones amb discapacitat no són víctimes passives, sinó que són ciutadans de ple dret que tenen els mateixos drets que la resta. No obstant això, les seves necessitats específiques sovint no es tenen en compte en els Plans d’Emergència.Tot i que aquests Plans existeixen, molt poques vegades contemplen mesures específiques per aquestes persones. Les respostes són sovint uniformes i no tenen en compte les necessitats particulars de determinats col·lectius. Aquesta falta d’adaptació es tradueix en una exposició injusta a un risc addicional, que podria evitar-se amb mesures més adequades.Ens cal ser conscients, com a societat, de la vulnerabilitat especial d’aquests col·lectius i adoptar mesures concretes per garantir la seva protecció. Incorporant l’opinió d’aquestes persones en la gestió de les emergències, com els plans d’evacuació, els refugis i els sistemes d’alerta han d’estar dissenyats per ser accessibles a tothom.També ens caldrà formar els professionals que intervenen en situacions d’emergència. És fonamental que els bombers, socorristes i altres agents implicats tinguin els coneixements necessaris per atendre les necessitats específiques d’aquestes persones. Procurant sempre que aquests col·lectius més vulnerables estiguin informats i entrenats perquè puguin aplicar-se estratègies d’autocura de si mateixos i reaccionar amb seguretat.Pel que fa a la responsabilitat dels serveis d’emergència, penso que ni Bombers, ni els serveis de Protecció Civil poden assumir aquesta responsabilitat sols; tota la societat hi ha de contribuir.És evident que després de 215 persones mortes, 89 desaparegudes, 36.448 rescatades i 78 municipis afectats, segons dades del Govern d’Espanya el 6 de novembre, la catàstrofe del 29 d’octubre ens ha recordat la importància de garantir la seguretat de totes les persones, incloses aquelles que es troben en situació de vulnerabilitat. És hora de passar de les paraules als fets i adoptar mesures efectives per protegir aquelles persones més vulnerables enfront dels desastres naturals que sovintejaran cada dia més. Afavorint així, una cultura de comunitat solidària, on es promogui la col·laboració en situacions de risc, que acabarà esdevenint clau per protegir els col·lectius més vulnerables.