Per què fallem els líders?

Per a mostra un botó: la gestió caòtica de la dana al País Valencià.En la història del lideratge hi ha molts exemples de fracàs dels líders. L’últim i més recent han estat els esdeveniments que han tingut lloc al País Valencià respecte a la gestió caòtica dels nostres líders polítics en la catàstrofe produïda per la dana.Hi ha un gran nombre de factors, que aniré desgranant en aquest article, que fan que el líder falli, però sobretot n’hi ha dos que segons la meua opinió són claus: el primer seria líders que només s’enfoquen a curt termini i d’altra banda líders amb una mentalitat tancada i jo diria fins i tot bastant rígida. Òbviament aquests dos aspectes que poden condicionar triomfs a curt termini són la principal amenaça per a la supervivència de les organitzacions en el nostre entorn empresarial.És evident l’innombrable nombre de successos i errors de forma continuada amb el que ha passat al País Valencià respecte al fenomen de la dana amb la gran pèrdua de vides humanes i també amb el gran desperfecte a nivell de recursos i instal·lacions.En primer lloc, destacaríem la falta de confiança dels nostres líders polítics en la ciència, així com en els experts de les diferents àrees; en altres paraules, podríem estar parlant d’una competència molt poc desenvolupada que és la falta de delegació. Un líder no ho ha de saber de tot, però sobretot ha de saber escoltar i ha de deixar-se guiar pels experts que li aconsellaran prendre bones decisions. El pitjor que pot fer un líder és no escoltar i pensar que té l’absoluta certesa que les seues decisions són el millor per a la seua organització.Als nostres líders polítics, igual que en les empreses privades, els hem d’exigir, no només que tinguin la nacionalitat espanyola (com actualment), com a únic requeriment, sinó la demostració de competències de lideratge sostenibles en el temps, aquelles que aquí estem esmentant.Al meu parer, el segon gran problema és la presa de decisions no basada en dades. Després la competència que destacaríem aquí per la seua absoluta absència seria la falta d’una ment analítica en la qual les decisions estan basades en dades; decisions que seran encertades en tot moment.El tercer factor i gran problema seria el no admetre els erros comesos, la falta d’esperit crític i poder reaccionar a temps, és a dir, la incompetència de l’absoluta supèrbia i pensar el líder que ho sap tot, amb la manca d’una altra competència clau del lideratge, la falta d’empatia i l’autocomplaença i l’excessiva falsa “confiança”, que es converteix en arrogància.Dins de l’aspecte que hem comentat, el curtterminisme, igual com en la política en què el cicle polític és molt curt, evita la presa de decisions estratègiques, malgrat que siguin necessàries i això mateix ho veiem en les empreses en què per millorar els comptes anuals o els comptes trimestrals se sol posposar gairebé sempre la innovació. Precisament la innovació és la pedra angular que ens impulsarà en el nostre futur i farà que tinguem un creixement sostenible per emprendre transformacions imprescindibles.Aquest lideratge polític és el que anomenem autocomplaença del lideratge i la seua exaltació, al qual no volen, ni saben, adaptar-se a aquest canviant entorn que ens envolta en el món actual, que requereix un lideratge àgil, basat en dades, esperit crític i no curtterminista, sinó amb una visió de futur i una resiliència d’aprendre dels nostres errors i aprenentatges previs a situacions límits i canviants.