Empat amarg del Lleida

El Lleida va empatar ahir a Terrassa (1-1) en un partit embussat que només va tenir llum en els deu minuts en què es van produir els gols i en els últims compassos, en què els blaus, ahir de groc, van tenir dos ocasions clares per emportar-se un partit que també va estar marcat per la polèmica, ja que el col·legiat va anul·lar de forma incomprensible un gol de Naranjo que hauria suposat l’1-2.

D’aquesta manera, el Lleida veu com es trenca la ratxa de porteries a zero fora de casa, que va durar cinc partits, però continua sense perdre a domicili. Tanmateix, l’empat a Terrassa va entregar el liderat al seu gran rival, un Sabadell que va guanyar ahir i ara avantatja als blaus en un punt i a més té un partit menys.

El matx va començar amb poc ritme i sense ocasions, fins que Naranjo va saber convertir dos pilotes impossibles en dos jugades de perill. La primera va arribar al minut 11, al despenjar una pilota del cel que, després d’emportar-se-la per la línia de fons com un funambulista, va servir a Fran Pérez, que va rematar desviat. Just després d’aquesta ocasió malgastada, Naranjo va tornar a quedar-se una pilota morta dins de l’àrea per deixar de cara a Adri Gené, que va definir fort a un costat per posar el 0-1.

Tot i que feia la sensació que el Lleida havia entrat bé en el partit i que el gol l’ajudaria a trobar espais, al 21 va arribar la igualada local. Gallastegui es va emportar una pilota per la línia de fons i va centrar com va poder. Encara amb més dificultats per a la rematada, el davanter local Van der Heerik va posar la cama per connectar un xut mossegat però prou ajustat com perquè no pogués aturar-lo Iñaki (1-1).

El Lleida hauria pogut respondre immediatament, quan Adri Gené va deixar sol Fran Pérez i aquest va fer la passada de la mort a Naranjo, que va marcar. Però la decepció va arribar al veure la bandera de l’assistent aixecada i el desconcert es va apoderar dels jugadors del Lleida, que encara ara no saben com es va poder xiular fora de joc. A partir del gol anul·lat a Naranjo per, pel que sembla, un fora de joc inexistent de Fran Pérez, el partit va tornar a l’espessor dels primers deu minuts, i el Lleida intentava eixamplar el camp sense tenir accions clares de gol.

Els segons 45 minuts van ser molt iguals que els primers, sense oportunitats clares i amb un Terrassa replegat enrere. De fet, el partit no va oferir ocasions fins al minut 85, quan Fran Pérez va caçar una pilota dins de l’àrea, però el seu xut franc amb l’interior va marxar a centímetres del pal. El guió del partit encara va oferir una altra acció clara per al Lleida en el 90, a les botes de Diego Iglesias, que va anar fent cabrioles mentre conduïa cap a la porteria però, després de fer el més difícil –que era superar dos rivals–, va rematar ras a les cames del porter rival. D’aquesta manera, el partit va arribar a la fi amb un punt per al Lleida que ha de fer bo diumenge a casa davant del Badalona Futur.

L’entrenador del Lleida, Marc Garcia, va obrir la roda de premsa reconeixent que “ens n’anem amb un mal sabor de boca”. “Ara mateix el punt em queda curt, però també sé que quan arribi a Lleida em semblarà més perquè des del principi vaig dir que hem de donar per bons tots els punts”, va afegir.

Però més enllà de les seues sensacions, va ser molt clar a l’hora de valorar l’actuació arbitral: “Hem marcat dos gols, però el linier ens n’ha volgut anul·lar un. Entenc que el fora de joc el xiula a Fran Pérez, però tots hem vist que no ho estava”, va sentenciar, abans d’afirmar que “els assistents en aquesta categoria, a la mínima que dubten aixequen el banderí sense pensar-ho. Suposo que per la por que si l’acció acaba en gol i és realment fora de joc, s’emporten les culpes”.

A més, el tècnic blau es va mostrar orgullós al declarar que “hem acabat el partit tancant-los enrere, hi ha hagut dos ocasions clares que lamentablement no han entrat però hem fet un bon partit”.

Per la seua part, el capità Òscar Rubio va dir que “hem de donar tots els punts per bons i aquest empat cal fer-lo bo la pròxima jornada a casa”, i va destacar que “estic recuperat de les molèsties al turmell que vaig patir la setmana passada”.

Adri Lledó, que ahir s’enfrontava al seu exequip, va afirmar que “ja he passat el meu temps d’adaptació i això em fa jugar millor”.

Aquesta Segona RFEF és el que té, que ho és tot menys tenir una mínima regularitat. Així, mentre de reüll salivàvem veient el que passava a l’Europa-Sant Andreu, hem assistit perplexos a l’esdevenir a l’Olímpic de Terrassa, on el Lleida, que va començar arrasant, va dormisquejar en el tram central del partit i va acabar trepitjant l’accelerador a la recta final. Així les coses, tampoc no és estrany que el marcador reflectís, al final dels noranta minuts més l’afegit, un empat que no és ni dolent ni bo, sinó al contrari. Ja havíem advertit en la prèvia que en aquest partit es donaven una sèrie de condicionants que no beneficiaven precisament el Lleida. Els de Marc Garcia, tot i que sense perdre, van trencar la ratxa de quatre victòries consecutives. L’equip segueix invicte en els desplaçaments, però va encaixar el primer gol després de 461 minuts, més els afegits. I, encara que sigui una cosa anecdòtica, va perdre un liderat que, d’altra banda, era més provisional que mai perquè no tots els aspirants tenen el calendari complet. Així que quedem-nos amb la part positiva. El Lleida va sumar un partit més i continua, això sí que és rellevant, en zona de play-off amb una jornada menys per disputar-se. Celebrem-ho. I una última cosa. Diumenge visita el Camp d’Esports el Badalona Futur, que no té res a veure amb el Badalona Futur de la passada temporada. Ho diem perquè la grada no caigui en la temptació d’acarnissar-s’hi, que prou té amb el que està passant.

Incidents, suspensió i càrrega policial a l’Europa-Sant Andreu

El frenètic derbi barceloní d’ahir entre Europa i Sant Andreu va ser suspès al no poder-se garantir la seguretat dels espectadors visitants, després que caigués la tanca de la grada del fons en el qual hi havia els aficionats del Sant Andreu durant la celebració del 3-5 tot just sortir del descans, sense causar ferits. El col·legiat va suspendre el partit al no poder ser recol·locada i, una vegada fora de l’estadi, hi va haver una càrrega policial per respondre al llançament d’objectes entre les dos aficions, que van omplir el Nou Sardenya. De fet, el col·legiat ja havia hagut de parar el partit durant 10 minuts després que l’Europa marqués el 2-2 i l’afició del Sant Andreu llancés objectes al camp.