Bolígrafs

Aquesta setmana llegia en un mitjà digital que cal que recuperem l’exercici d’escriure a mà. Com a bon millenial que soc, he intentat anar utilitzant dispositius electrònics per deixar de banda els papers i bolígrafs. Però no me’n surto. Per estructurar la ment necessito escriure-ho a mà, en un paper. I si pot ser, amb un determinat tipus de bolígrafs. I per elaborar llistes també. Aquells que em coneixen saben que soc un apassionat de les llistes. Llistes sobre tasques que he de fer. Ja sigui organitzar temes domèstics o per prioritzar accions vinculades amb la feina. Escriure a mà una llista em permet ordenar les idees, veure què he de fer primer i organitzar-ho. I un dels millors plaers, poder ratllar-ho quan has fet allò que havies escrit. Una petita victòria en el món de les tasques que no s’acaben mai. Però tornant a l’escriptura a mà, hi ha un altre fet que també és significatiu. Quan anava classe els apunts s’agafaven a mà. De fet, es diu que els metges fem mala lletra perquè a la carrera no donàvem l’abast a poder copiar tot el que ens deien. Ara, a les classes tothom ve amb el seu portàtil. Aleshores no és d’estranyar que en mig d’un examen de desenvolupar preguntes alguns alumnes es queixin que els fa mal la mà de tant escriure. Quan jo estudiava, hi havia una assignatura que es deia Patologia General, del Dr. Rubio. Probablement de les més difícils de tota la carrera. Els que han estudiat a Lleida ho recordaran. El meu examen d’aquella assignatura va ocupar 17 pàgines escrites a mà en un examen que durava entre 3 i 4 hores. No és cap heroïcitat. Tots fèiem el mateix. L’escriptura evoluciona lògicament, i no podem caure en l’error de creure que abans era millor. Però bé és cert que com deia l’article escriure a mà i no poder esborrar-ho fàcilment fa que hàgim de pensar bé abans d’escriure. El professor Ramon Aguilà ens deia que els exercicis s’havien d’escriure a bolígraf, perquè al no poder-ho esborrar t’ho pensaves millor abans de respondre. Pensar abans d’escriure. Potser el bolígraf i el paper són l’excusa, i com que res passa perquè sí, vivim en un món on passa a l’inrevés, que podem escriure sense pensar. De fet com menys pensem en què escrivim, millor. Ens acabaran prohibint els bolígrafs?