Avui, com sempre, el diari no parlava de tu

Tenen l’honor de ser portada notícies penals que antany es conformarien amb tenir un espai a la pàgina de Tribunals. I és que ens esmorzem, dia rere dia, amb maror política en el criminal. La penúltima es refereix a la intromissió, il·legítima, d’un fiscal en cap en el noticiari nacional, per una suposada filtració d’una informació que no hauria de ser pública (sembla que es tracta d’una possible conformitat d’un investigat, company d’una líder política, i per delictes contra la Hisenda Pública) donant pàbul a una de les parts polítiques oposades, que pot arribar a afectar la “cap de gabinet” de l’excap del gabinet del president del Govern, actual ministre, déu-n’hi-do. Si no fos tot tan roí, subratllaria la necessitat d’aclarir els motius de per què alguns investigats acorden. Del motiu real d’aquestes conformitats. Debat que deixaré per a altres tribunes, no sigui que enllustrem l’actual. Deia, no obstant, que el noticiari penal també es feia ressò que un empresari investigat de no sé quants delictes (dic bé, investigat, que no condemnat) en la seua declaració voluntària en seu judicial, i fent ús del seu dret de defensa, radiava el jutge d’instrucció una sèrie d’esdeveniments propers a la corrupció. De responsabilitats pròpies i alienes. Emperò, la notícia hauria de ser que algú estigués privat de llibertat sense que existeixi sentència condemnatòria que així ho determini, i sempre després de la celebració d’un judici públic, sotmès als principis d’oralitat, immediatesa i contradicció. Dic això per, almenys, dos motius: el primer perquè en l’àmbit penal, el que és públic és el judici i no el que passi en la fase d’instrucció i, el segon, perquè el dret a defensar-se li permet dir el que al seu dret convingui i sense que això pugui fer-se servir per part d’uns polítics que es diuen perjudicats en el seu honor (presenten demanda) pel que s’ha dit en aquesta seu, mentre s’encarreguen d’empastifar, també, l’honor del susdit comparant-lo amb un tal que es diu que va fer el mateix en una altra bandada política i comparant el seu discurs (secret, hauria de ser així) amb el d’uns agents d’intel·ligència d’un conegut còmic d’espies made in Spain. Qui vulnera el dret de qui? Posades així les coses, i davant d’aquest despropòsit, acabo d’esmorzar llegint que una aspirant a succeir el Sr. Marchena proposa reforçar l’aparença d’imparcialitat de la Sala Segona del Tribunal Suprem, quan seria més adequat referir que es vol complir la imparcialitat per després acudir a concretar que s’entén per aparença, no creuen? Com ja hem dit, portades que ens despisten, mentre es devalua el dret de defensa, el real, minimitzant-lo amb abús de mesures cautelars i d’altres mesures d’investigació invasives de drets fonamentals, amb sinergies inquisitives d’altres temps. Notícies que em porten a taral·lejar una cançó que reflecteix la desconnexió entre els successos referits i les experiències personals, i és que avui, com sempre, el diari no parlava de tu.