El jovent a l’avantguarda
Portaveu Nacional del Jovent Republicà
Els joves dels Països Catalans vivim una realitat marcada per desafiaments que qüestionen la possibilitat de construir un futur digne. La nostra generació creix amb una sensació de precarietat estructural que afecta tots els àmbits de la vida. Un dels problemes més punyents és el cost de la vida. La joventut vivim immersa en una dinàmica on la pujada dels preus és molt més elevada que la pujada dels salaris. Això suposa que no puguem fer front als lloguers, cada vegada més desorbitats per culpa dels especuladors i els rendistes; o que omplir el cistell de la compra cada vegada sigui més car, per aquelles grans empreses que operen amb marges de benefici astronòmics. Aquesta situació de precarietat no és casual, sinó una conseqüència directa del sistema capitalista, que subordina les necessitats de les persones als interessos del mercat. A més, un altre repte urgent és la preservació del català, una llengua que es troba en una situació crítica. Els estudis mostren que l’ús del català entre els joves ha caigut en picat, passant del 43% al 25% en pocs anys. Aquest retrocés no és només un fenomen cultural, sinó una qüestió política de primera magnitud. I aquest declivi no es podria entendre sense assenyalar la responsabilitat dels estats espanyol i francès, que han utilitzat les seves estructures per marginar la nostra llengua. L’extrema dreta és el tercer gran repte. En un moment de crisi econòmica, social i nacional, aquest moviment creix a base de discursos simplistes que exploten la por i el descontentament, i troben un públic potencial en la joventut. El seu relat divideix la classe treballadora, culpabilitzant els sectors més vulnerables mentre defensen, de manera soterrada, els interessos de les elits. Aquesta amenaça no només posa en risc els drets conquerits, sinó també la mateixa idea d’una societat inclusiva i solidària. I als Països Catalans, aquest fenomen adopta formes particulars, incloent-hi l’auge d’una extrema dreta independentista que aprofita el desencant del procés per articular un discurs xenòfob i excloent. Sabem que els reptes que tenim davant són immensos. Però l’esperança i la il·lusió és una característica pròpia de la joventut, i tenim les eines per combatre les conseqüències del sistema capitalista. Malgrat la força alienadora de tots els instruments del poder, sempre subsisteixen persones que mantenen la seva consciència crítica i que volen continuar lluitant, especialment en moments complexos com l’actual. La militància revolucionària és aquesta decisió de lluitar contra l’explotació a tot arreu on existeixi. La solució demana construir alternatives des de la base, fortes i col·lectives. Aquestes alternatives, basades en la militància política, han d’estar a l’avantguarda dels reptes, per mantenir i actualitzar les reivindicacions, preparar-se per la lluita del demà i organitzar l’espontaneïtat. I el Jovent Republicà és la millor eina per fer-ho. Durant 93 anys d’història, hem sigut “la joventut assedegada de justícia política i social que no comprèn la llibertat de Catalunya sense la llibertat dels catalans”. Ara, en un moment on l’independentisme d’esquerres necessita assumir el final del cicle polític i treballar de nou per esdevenir l’opció de referència dels joves, és més important que mai l’organització col·lectiva i la militància política. El capitalisme ens fa creure que és dolent i impossible parar i dedicar-nos a reflexionar, a repensar, a ser crítics, a construir alternatives. Nosaltres diem que només a través de la força col·lectiva revertirem les desigualtats, preservarem la identitat i construirem un futur digne per a tothom.Que avanci la joventut compromesa, il·lusionada i esperançada, que avanci el Jovent Republicà!