Els camins de l’orgull i la vergonya
regidores del govern de la paeria de lleida
A la pregunta sobre per què mantenia el seu cognom, la Gisèle Pelicot va respondre que era pels seus nets i netes, perquè no sentissin la vergonya de tenir un avi violador, sinó l’orgull d’una àvia valenta. Que la vergonya canviï de bàndol. Que caigui sobre els agressors i no sobre les dones sembla una qüestió essencial de justícia. Però com es fa això? Com es mou la vergonya?La Khadija Amin, periodista afganesa, ens explicava recentment que quan les nenes arriben a l’últim curs educatiu al qual tenen dret, als 11 anys, opten per suspendre perquè això els permet quedar-se un any més a l’escola. Una vergonya que no els correspon, que cal retornar als miserables assassins talibans. La Reem Aslasem, Relatora Especial sobre la violència contra les dones i les nenes de l’ONU, en el seu últim informe descriu el Trastorn d’Estrès Posttraumàtic Complex (TEPTC) i la inhumana realitat de les dones prostituïdes. Conclou taxativament que urgeix traslladar la culpabilitat i la vergonya als perpetradors de la prostitució, els puters.La psicologia defineix la vergonya i també l’orgull com emocions autoconscients perquè impliquen una valoració, negativa o positiva, d’un/a mateix/a. Es basen en la interiorització de valors culturals sobre allò que és o no és correcte. Així doncs, la vergonya pot inhibir conductes i, en canvi, l’orgull pot reforçar-les. A Lleida, hem impulsat el Pacte Local contra les violències masclistes, símbol del compromís i el consens de tota la ciutadania, que teixeix el missatge col·lectiu cap als agressors i els diu que seva és la vergonya. Des dels serveis del Centre Municipal d’Informació i Atenció a les Dones (CIAD), així com des dels punts lila i els dispositius integrals de seguretat que hem implantat durant les festes populars i els grans esdeveniments, treballem la ciutat segura i amable que diu a les nostres joves que no han de tenir por de tornar soles a casa, que es poden moure per tota la ciutat a qualsevol hora. També és l’objectiu de l’urbanisme amb perspectiva feminista, atent a les diferents maneres de viure, garant d’un espai públic on els ciutadans i les ciutadanes exerceixen els seus drets en iguals condicions.Les Technovation Girls representen l’orgull de les nenes que s’apropen a la ciència, perquè volen ser astronautes o enginyeres. Com també les joves que estudien per desenvolupar les seves vocacions en àmbits tradicionalment masculinitzats, que seran jugadores d’escacs professionals o lampistes. Des de totes les àrees de la Paeria estem treballant coordinadament i transversalment per una comunicació no sexista i per la paritat, per garantir un mínim del 40% de representació de cada sexe, en tots els àmbits. Per fer efectiu el dret de les dones a liderar i a decidir sense vergonya. I perquè les nenes tinguin referents que les ajudin a fer-ho orgullosament, com les de l’Horta, que coneixeran la lluita de les seves àvies pel reconeixement i el dret a la seva feina.Volem una societat de persones, homes i dones autònomes, que tinguin les regnes de les seves vides, unes vides lliures de violències masclistes. La vergonya ha de ser titularitat exclusiva del masclisme, d’aquells i d’aquelles que el practiquen i també dels que miren cap a una altra banda. Sovint poden ser veus cridaneres que creixen al fang del negacionisme i del “com pitjor, millor”. Però, tot i pernicioses, són una minoria que no representa el conjunt de la societat. La gent de Lleida és gent de pau, que està en el camí de la igualtat i que vol civisme i convivència. La societat lleidatana està amb les dones i per la defensa dels seus drets, el bàndol dels drets humans. I aquest és el mandat inequívoc del govern municipal de la ciutat.