Uns canvis injustificats

El currículum de Batxillerat té poc més de 2 anys, es va publicar el 20 de setembre de 2022. Ara resulta que el Ministeri d’Educació ha enviat un requeriment al Departament d’Educació i Formació Professional que afecta determinats articles del Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat. Aquest requeriment implica que cal fer canvis adequar l’organització curricular del Batxillerat per tal de garantir el compliment de la normativa bàsica establerta en el Reial decret 243/2020, de 5 d’abril. D’entre els canvis proposats destaca el fet que les matèries de Física i Química, que actualment s’ofereixen separades a 1r de Batxillerat amb una dedicació de 3 hores lectives cadascuna, s’hauran d’impartir com una sola matèria de 3 hores que s’anomenarà Física i Química. El mateix passa amb la Biologia i la Geologia i Ciències Ambientals, que passaran de ser dues matèries de 3 hores setmanals a fusionar-se en una de sola amb la consegüent reducció horària. Ens preguntem si l’organització diferent a Catalunya de la resta de l’estat d’aquestes matèries científiques va aparèixer en aquest darrer decret, però resulta que amb les lleis d’educació anteriors, la LOE de l’any 2006 o la LOMCE del 2013, ja existien aquestes diferències entre Catalunya i els altres territoris que depenien del ministeri, perquè les comunitats autònomes amb llengua pròpia poden legislar sobre el 50% del currículum. I això, que sapiguem, no ha canviat. El treball de recerca també perd pes i passarà de tenir un valor del 10% en el còmput de la mitjana del Batxillerat a tenir el mateix valor que qualsevol altra matèria. I encara, ja no serà possible que un alumne de la modalitat d’humanitats i ciències socials cursi matemàtiques del batxillerat científic i tecnològic, tal com preveia el decret català. Així, només podran fer les matemàtiques aplicades a les ciències socials. I quin és l’argument que sustenta aquest requeriment? El Departament d’Educació diu a la premsa que la idea és que l’estructura del batxillerat tingui un format unificat arreu de l’estat per si algun alumne vol fer primer a una comunitat i segon en una altra. Ara bé, què té d’unificat un 1r de Batxillerat que té 3 franges de matèries optatives de les quals dues franges són matèries trimestrals i algunes de les quals poden ser de creació del mateix centre? Sabeu quantes combinacions possibles hi ha en un institut en què a cadascuna d’aquestes franges optatives s’ofereixin 3 matèries? Un alumne pot fer 2.187 combinacions diferents de matèries a 1r de Batxillerat amb aquestes condicions. Aquí hi hem d’afegir les dues franges de matèries de modalitat que també són a escollir, és clar que ara l’optativitat en aquestes franges, serà menor. I què porta el Departament d’Educació i Formació Professional a obeir acríticament el requeriment del Ministeri? En la nostra opinió aquest requeriment és una intromissió en una competència que correspon a la Generalitat: el requeriment representa una pèrdua d’autonomia en la definició del currículum català, que hauria de poder adaptar-se a les necessitats educatives i socials del territori, com s’havia fet fins ara, i suposa un retrocés en el camí cap a una educació més personalitzada i orientada a les competències. On queda el respecte a l’autonomia educativa de Catalunya? I l’estabilitat normativa, el consens i l’escolta activa que prometia la consellera d’Educació a l’inici de curs?