Toni Prim, segrestador d’ànimes

El monumental llibre de Toni Prim, Instants d’un temps (1974-2024) és sens dubte una de les sensacions de la temporada, una obra magna que es pot interpretar com a unes memòries del fotògraf lleidatà, a través d’unes 250 fotografies de personatges diversos i que també podria ser una crònica sentimental del darrer mig segle de Lleida. La mirada del fotògraf, del bon fotògraf, acostuma a llegir amb una bona lupa la realitat que pensa capturar. Els instants del Toni aconsegueixen atrapar mirades i cares d’alguns dels protagonistes de la gran transformació del Ponent català, retrats frontals, de costat, de prop, de lluny, a l’exterior o a l’estudi, dones i homes, gent d’ahir, d’avui, protagonistes que et miren des de l’eternitat de l’instant. Aquest és un llibre d’ulls. N’hi ha per escollir, però no hi ha dubte que els més enigmàtics pertanyen a Fassman, el parapsicòleg pallarès que mostra el seu poder hipnòtic. La força dels retrats està precisament en aquesta intriga que provoca la seva contemplació. En aquesta galeria de personatges hi ha representants de tots els sectors que conformen la societat de Lleida, des d’escriptors, pintors, fotògrafs o periodistes, fins a estilistes, cantants, polítics, esportistes.. tots amb la seva fitxa, entabanats, ben entabanats per les instruccions del fotògraf que t’apunta amb una arma que segur et segresta l’ànima. Segur que no ha estat una selecció fàcil i no cal descartar que pugui haver-hi un altre volum, l’arxiu del Toni, dit per ell mateix, té milers i milers de negatius. La fotografia del Toni és la d’un professional que s’ha guanyat el prestigi a base de molta feina de gran qualitat però amb una mirada plena de sensibilitat estètica. Instants d’un temps provoca sensacions semblants a quan revises els vells àlbums familiars, imatges de vius i de morts, de parents, d’amics, coneguts i saludats que exciten les neurones i reobren el bagul de la memòria. És així com he recordat que vaig compartir aula amb el Toni i també professor, Víctor Siurana, que ens va introduir en el llenguatge filosòfic en aquelles aules improvisades del Roser. El recordo entrant al Bar Especial sempre amb la màquina a sobre. A mitjans dels 70 la fotografia va experimentar una progressió molt notable gràcies a la tasca de la Societat Fotogràfica de Lleida, de la qual Toni formava part amb els grans noms d’aquell moment: Ton Sirera, Gonzalo Vinagre, Quique Jené, Manuel Rey-Cascales, Ramon Santesmasses, Salvador Gili, Antoni Santacana, Víctor Pérez Pallarés i Gabriel Nicolau entre d’altres. Prim rememora aquells temps quan la fotografia era una passió que representava tota una innovació creativa i artística. En tot cas és una bona excusa per a demanar una recuperació pública de l’obra de tots aquells fotògrafs i em consta que Jesús Navarro i el Morera ho tenen present. Des d’aleshores la trajectòria de Toni Prim ha estat incansable i abasta tots els territoris de la fotografia, des del blanc i negre a la imatge digital, des de les bodes a les col·laboracions en premsa, la publicitat, la moda, les exposicions –la de Creadors, l’any 88 encara es recorda–, fent compatibles professionalitat i creativitat. Els instants atrapats per la càmera del Toni Prim conformen un capítol humà de la història més recent. I ho ha fet lluint una marca pròpia en què hi ha involucrat tota la família, tot un encert que reforça la idea de col·lectivitat, de grup humà, que hi ha en el llibre. Ens agrada molt el regal que ens has fet, Toni. Gràcies.