Per Nadal, qui res no estrena res no val?

Volem aprofitar aquesta dita per fer-vos arribar una reflexió que ens ajudi a viure el Nadal de manera autèntica i solidària. Sí, el Nadal l’hem de viure amb majúscules perquè per als cristians significa el naixement de l’infant Jesús, Déu fet home. Un infant que va néixer en una simple establia, aixoplugat pels seus pares Maria i Josep i embolcallat en una menjadora, circumstàncies que no ens han de passar per alt perquè reflecteixen la senzillesa i la humilitat tan exemplars i tan necessàries per als nostres dies, i perquè al·ludeixen a un dels principals problemes d’avui dia. És per això que el lema de la nostra campanya de Nadal d’enguany és Fes que una llar digna no sigui una carta als Reis.Per Nadal, qui res no estrena res no val? Al preguntar-ho, cal que recordem que a la nostra societat no tots tindrem la sort d’estrenar, de comprar i de regalar, ja que hi ha una bona colla de famílies on els seus membres, petits i grans, aquests dies no podran estrenar res. Això vol dir que no tenen valor? Que no valen? Cert és que, als ulls de moltes persones, s’han tornat invisibles, com si no valguessin; arraconades, marginades. Només sorgeixen en fredes xifres, estadístiques que ens diuen que a Catalunya dos milions de persones són ateses per entitats com Càritas. Un 24% de la població catalana està en risc de pobresa; unes 25.000 persones viuen al carrer, en albergs o pisos d’emergència. I totes elles potser no podran estrenar res o gran cosa.Per a Càritas, l’Evangeli, la Doctrina Social de l’Església i el nostre Model d’Acció Social ens recorden que aquestes persones són les més vulnerables, les escollides per Jesús, i que no les podem oblidar ni amagar. I continuarem treballant per reduir aquestes estadístiques que mostren grans percentatges de pobresa. Ja fa dies que als mitjans de comunicació ens preparen per Nadal a tot drap, però anuncien un Nadal de comprar i de consumir! Molts de nosaltres entrem en aquest joc, el fem nostre, i estrenem alguna cosa com diu el refrany, no sigui cas que...Ens agradaria que tothom tingués el seu lloc per poder viure amb la família i éssers estimats i celebrar l’autèntic Nadal. I així deixar la paraula sensellarisme només present en els diccionaris. Per això les Càritas Diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell demanem, en la nostra particular Carta als Reis de l’Orient, que totes les famílies tinguin accés a un habitatge digne, que puguin viure a la seva llar com si fos d’estrena, que sentin que tenen el seu valor i que tinguin un veritable futur. Gràcies per endavant a tots els que ajudeu a ajudar, i bons regals vitals a tothom!