Serrellet

La meva padrina Romi vivia als blocs del Pla. En la nostàlgia de creure que qualsevol temps passat havia estat millor, quan arribava Nadal descrivia amb tota mena de detalls que davant del Mercat del Pla hi havia una botiga que per Nadal s’engalanava. Parlava dels llums, les nadales a tot volum, les barres de torró a l’aparador i el serrellet de colors. En aquella època, espumillón. Quin goig feia. Li brillaven els ulls quan explicava que per aquells carrers hi passava la cavalcada dels reis. Eren temps difícils però per Nadal tothom intentava decorar amb el que tenia per celebrar una de les èpoques més màgiques de l’any. I si només es podien posar dos o tres garlandes de serrellet, ja era molt. Anys més tard, quan jo anava a fer domicilis com a metge de família, recordo com les persones més grans, quan arribava Nadal, vestien la casa amb garlandes de serrellet damunt dels quadres del menjador, o a la tauleta de l’entrada, per demostrar que allí ja era Nadal. En molts casos era l’única decoració que posaven, però ho feien amb tota la il·lusió. Com si aquelles garlandes fossin el testimoni d’un temps passat, que no sempre havia estat millor ni més feliç. Ja saben que el temps suavitza els records. Si li demanéssim a la intel·ligència artificial que ens mostrés una imatge del Nadal del passat, no tinc cap dubte que hi trobaríem aquestes garlandes de colors vius. Ara ja no en posa ningú. Tot evoluciona, i ara les botigues tenen cortines de llums led, rams d’eucaliptus gegants i projeccions de llum immersives. Per això, imaginin la meva sorpresa quan, aquest cap de setmana, vaig entrar a fer un cafè en un bar perquè havia confiat que el sol escalfaria més, i entremig les ampolles de darrere de la barra hi havia una garlanda de serrellet. Allí no hi quadrava gaire. I al veure-ho, a l’instant vaig retornar a aquella botiga de la plaça del Pla. El record dels padrins per Nadal. Res passa perquè sí. L’amo del bar explicava a un altre client que ho havia trobat en una caixa al magatzem i que havia decidit posar-ho perquè li donava un punt “vintage”. Aprofito aquestes línies per desitjar-los que tinguin unes bones festes. Que ho celebrin tot, i que gaudeixin de la companyia dels que més estimen. Això no passa mai de moda.